Arxiu d'etiquetes: 2003

Vizcaíno i Casas, Ferran

(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)

Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.

Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).

És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.

Úbeda i Gramage, Teodor

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)

Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.

La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.

Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).

Spiteri i Galíano, Vicent

(Alacant, 11 desembre 1917 – 8 novembre 2003)

Músic i director d’orquestra. Estudià a Madrid i després a Siena (Itàlia). Formà part, com a instrumentista, de la Banda Municipal de Madrid i de l’Orquestra Nacional. L’any 1958 succeí al mestre Arbós en la direcció de l’Orquesta Simfónica de Madrid, amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”.

Dirigí l’Orquestra Simfònica de Londres, la de Filadèlfia, la Nacional de Río de Janeiro i la de Buenos Aires, entre d’altres. Des del 1966 fou catedràtic de Conjunt Vocal i Instrumental del Real Conservatorio de Madrid.

Fajarnés i Cardona, Enric

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 22 juliol 2003)

Llicenciat en dret i escriptor. S’inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957).

En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars.

Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana.

Empastre, L’

(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)

Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.

El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.

Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.

Gil i Sala, Ignasi

(Barcelona, 1913 – 2003)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Féu la seva primera exposició individual el 1939, a Palma de Mallorca, i la primera a Barcelona fou presentada l’any següent. Ha obtingut diversos premis.

També ha destacat com a dibuixant.

Blecua Teijeiro, José Manuel

(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)

Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fernández de Villalta i Comella, Josep

(Barcelona, 1913 – 4 juliol 2003)

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1934) i doctorat a Madrid (1950), fou professor de recerca del CSIC.

Ha treballat especialment sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals ha publicat més d’una vuitena de treballs en col·laboració amb Miquel Crusafont.

Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, ha versat sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes; del Neogen i Quaternari.

González i Cubertorer, Assumpta

(Borriana, Plana Baixa, 14 febrer 1917 – Barcelona, 14 desembre 2003)

Autora teatral. Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants.

Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set… mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc.

Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).

Fou germana de Josep M. González.

Garcia i Llort, Josep Maria

(Barcelona, 1921 – 19 agost 2003)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja i a l’Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades.

Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York.

Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s’ha anat apropant a un surrealisme líric.

Signa sempre Garcia-Llort.