Arxiu d'etiquetes: 2003

Vizcaíno i Casas, Ferran

Deixa un comentari

(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)

Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.

Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).

És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.

Úbeda i Gramage, Teodor

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)

Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.

La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.

Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).

Spiteri i Galíano, Vicent

Deixa un comentari

(Alacant, 11 desembre 1917 – 8 novembre 2003)

Músic i director d’orquestra. Estudià a Madrid i després a Siena (Itàlia). Formà part, com a instrumentista, de la Banda Municipal de Madrid i de l’Orquestra Nacional. L’any 1958 succeí al mestre Arbós en la direcció de l’Orquesta Simfónica de Madrid, amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”.

Dirigí l’Orquestra Simfònica de Londres, la de Filadèlfia, la Nacional de Río de Janeiro i la de Buenos Aires, entre d’altres. Des del 1966 fou catedràtic de Conjunt Vocal i Instrumental del Real Conservatorio de Madrid.

Llobregat i Conesa, Enric

1 Resposta

(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)

Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.

Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).

Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.

Ja T’ho Diré

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1986 – 27 desembre 2003)

Grup de pop-rock. Format i liderat per Cris Juanico. Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optaren per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que els diferenciaven de la resta de grups de parla catalana de la seva generació.

Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester (1991), Moviments salvatges (1995) i Un ram de locura (1997); en els dos darrers hi col·laborà el guitarrista vigatà Quimi Portet.

Fajarnés i Cardona, Enric

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 22 juliol 2003)

Llicenciat en dret i escriptor. S’inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957).

En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars.

Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana.

Empastre, L’

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)

Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.

El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.

Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.

Gil i Sala, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 2003)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Féu la seva primera exposició individual el 1939, a Palma de Mallorca, i la primera a Barcelona fou presentada l’any següent. Ha obtingut diversos premis.

També ha destacat com a dibuixant.

Blecua Teijeiro, José Manuel

Deixa un comentari

(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)

Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fernández de Villalta i Comella, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1913 – 4 juliol 2003)

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1934) i doctorat a Madrid (1950), fou professor de recerca del CSIC.

Ha treballat especialment sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals ha publicat més d’una vuitena de treballs en col·laboració amb Miquel Crusafont.

Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, ha versat sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes; del Neogen i Quaternari.