(Lloret de Mar, Selva, 19 juny 1907 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 març 2003)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera.
Fundà l’any 1926 l’Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó Pirinenc, de Barcelona.
És autor d’unes quaranta sardanes, d’una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).
(Barcelona, 13 novembre 1919 – Solliés-Toucas, França, 4 maig 2003)
Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel.
Format a l’Escola de Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc.
Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s’establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953.
El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions.
És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.
(Catalunya, 1997 – 2003)
Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya.
La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis.
Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.
(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)
Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.
Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.
Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).
Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
(El Pedroso, Andalusia, 31 desembre 1914 – Barcelona, 11 maig 2003)
Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l’Editorial Tartessos, germen de l’Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món.
El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català.
Fou el pare de Fernando i de Josep Manuel Lara i Bosch.
(Barcelona, 1914 – 13 novembre 2003)
Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al Centre Excursionista de Catalunya el 1940.
Del 1948 al 1962 dirigí “Muntanya”, l’òrgan del CEC. Col·laborador de “La Vanguardia”, de “Mundo Deportivo” i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña.
Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets–Maladeta (1957), Pallars–Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l’assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).
(Barcelona, 21 agost 1906 – 9 setembre 2003)
Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània.
Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc.
Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).
(Barcelona, 1928 – 2003)
Flautista. Fill del també flautista Esteve Gratacòs, amb el qual estudià i més tard amplià la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb el qual ha col·laborat sovint.
A partir del 1962 inicià una carrera internacional. Ha fet nombrosos enregistraments.
A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Borriana, Plana Baixa, 14 febrer 1917 – Barcelona, 14 desembre 2003)
Autora teatral. Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants.
Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set… mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc.
Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).
Fou germana de Josep M. González.
(Barcelona, 1921 – 19 agost 2003)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja i a l’Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades.
Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York.
Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s’ha anat apropant a un surrealisme líric.
Signa sempre Garcia-Llort.
Dades dels Països Catalans 