(Xella, Canal de Navarrés, 7 abril 1938 – Màlaga, Andalusia, 11 febrer 2017)
Historiador. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d’institut.
Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968).
(Badajoz, Extremadura, 1948 – Mallorca ?, novembre 2017)
Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.
Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V.
Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997).
(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)
Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.
Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).
Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.
És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.
(Benissa, Marina Alta, 29 febrer 1928 – 14 març 2017)
Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural.
Membre de diverses organitzacions culturals, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí.
És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d’un Costumari valencià en dos volums (1992 i 1994) i té, a més, obra en castellà.
(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.
La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.
(Palma de Mallorca, 1927 – 5 octubre 2017)
Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics.
Ha publicat nombrosos treballs, a la “Revista de Dialectología y Tradiciones Populares”, a “Analecta Sacra Tarraconensia” i a moltes altres revistes i llibres col·lectius.
És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.
(Barcelona, 5 abril 1934 – 22 març 2017)
Enginyer industrial tèxtil. Fill d’Agustí Montal i Biosca, del qual continuà l’empresa familiar.
El 1969 fou elegit president del Futbol Club Barcelona i el potencià seguint el lema d’El Barça és més que un club. Durant la seva gestió impulsà aquest equip amb la contractació de nous jugadors, sobretot internacionals destacats (Johan Cruyff, J. Neeskens, H. Sotil).
El 1978 abandonà la presidència, i el substituí Josep Lluís Núñez i Clemente.
(Barcelona, 9 febrer 1945 – 13 juliol 2017)
Polític i empresari. Fou secretari del Centre Català (1976) i de la Unió de Centre de Catalunya el 1978.
Elegit diputat (1979), amb el seu partit UCC ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (1980) i, de nou, en fou diputat (1982).
Diputat al Parlament català (1986-93), fou conseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
El 1993 tornà a les corts, on fou portaveu del grup català (des del 1995).
El 1999 fou cap de llista a les eleccions per a l’alcaldia de Barcelona.
(Barcelona, 1925 – 28 novembre 2017)
Arquitecte. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà d’Oriol i de Montserrat.
Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb Oriol Bohigas i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra.
El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. Ha estat sovint guardonat pel seu treball i ha rebut diversos premis FAD.
Ha realitzat també tasques en el camp de l’urbanisme, ha col·laborat en nombroses publicacions (“Serra d’Or”, “Cuadernos de Arquitectura”) i ha ostentat diversos càrrecs dins el món de l’escoltisme, procurant-ne la renovació.
(Barcelona, 22 agost 1944 – 7 juny 2017)
Actor, germà d’Alfred. Amb una llarga i profitosa dedicació al teatre.
S’ha revelat com a dramaturg amb Mal viatge (1989), Passió final d’estiu amb tempesta (1992), Annus horribilis (1995) i Les Cinc-centes i una nits (2001).
Actuà en nombroses sèries televisives, gènere del que també fou guionista.
Dades dels Països Catalans 