(Palma de Mallorca, 1788 – 1876)
Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d’anatomia a la Societat Econòmica d’Amics del País, de Palma, membre de l’Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments.
Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d’alguns poemes.
(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)
Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.
És autor de diversos escrits.
(Guadassuar, Ribera Alta, 1788 – País Valencià, segle XIX)
Musicòleg i eclesiàstic. Féu la guerra del Francès. Finida aquesta, estudià cant.
És autor d’uns Elementos prácticos de canto llano y figurado (1827).
(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)
Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.
Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.
En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.
Fou germà seu Miquel Forners (Palma de Mallorca, 1688 – 1751) Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.
(València, 1788 – 1843)
Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president.
Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.
(Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865)
Poeta, prevere i professor. Dirigí el col·legi de Prada (d’ençà del 1815) i el de Ceret (d’ençà del 1829).
És considerat el precursor de la Renaixença literària de la Catalunya Nord per la seva obra Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques (Avinyó, 1841), escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)
Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).
Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.
(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)
Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.
Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.
(l’Havana, Cuba, 19 setembre 1788 – Madrid, 24 març 1863)
Militar. Fill de José de Ezpeleta y Galdeano. Lluità contra Napoleó.
Ascendit a general (1825), combaté els malcontents de Catalunya (1827); fou capità general accidental de Catalunya (1833) i ho fou en propietat de Cuba (1838-40).
Fou senador i ministre de marina (1852).
Francesc Esteve (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.
Gaspar Esteve (Barcelona ?, segle XV – segle XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.
Jacint Esteve (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.
Joan Esteve (València, segle XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).
Josep Esteve (País Valencià, segle XVI) Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Llucià Esteve (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.
Rafael Esteve (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Tomàs Lleonard Esteve (València, segle XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).
Vicenç Esteve (Barcelona, segle XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.
Dades dels Països Catalans 