Arxius mensuals: Setembre de 2021

Aragall, Jaume

(Sardenya, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Fill de Lluís Aragall, i germà de Marquesa. Fou una figura important a Sardenya, on el seu llinatge adquirí gran prestigi.

En 1450, aprofitant que el seu cunyat Guerau (II) de Doni hagué d’hipotecar el feu de Tuili, n’esdevingué senyor efectiu, per bé que se’n desprengué anys després. En 1458 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Tenia aquest càrrec quan rebé el 1460 el príncep Carles de Viana, al seu pas per l’illa provinent de Sicília. Jaume rebé, en 1469, diverses donacions de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.

Els seus descendents, completament arrelats a Sardenya, formarien una línia ben il·lustre de la noblesa sarda, que s’extingí al segle XVII amb Dídac Aragall i de Cervelló, també de noble ascendència catalana per part materna.

Aracil i Martí, Rafael

(Alcoi, Alcoià, 1941 – Barcelona, 11 abril 2022)

Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història.

Catedràtic d’aquesta universitat, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals i codirector de la revista “El Contemporani”. Les seves investigacions s’han referit sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea; i darrerament sobre la història política més recent.

És autor, entre moltes altres obres, d’Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974), Lecturas de Historia Económica (ss. VIII-XX) (1976-77), Història econòmica mundial i d’Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).

Araceli

(Lleida, Segrià)

Nom que tingué l’antic santuari marià de Butsènit durant el temps que fou cartoixa, entre el 1568 i el 1590.

Els cartoixans que fundaren aquesta casa procedien d’Escaladei.

Anyells

(Corçà, Baix Empordà)

Veïnat, situat a un quilòmetre al nord-oest de la vila.

Fins al segle XVII hom hi celebrava un important mercat.

Anya, Ramon d’

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Tingué pel comte Ponç I d’Urgell el castell de Montmagastre. En 1243 fou un dels marmessors de l’esmentat comte.

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx

(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)

Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.

Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.

Antònia de Balzo

(Itàlia, 1353 – Messina, Itàlia, 23 gener 1374)

Reina de Sicília. Segona muller de Frederic III el Feble, últim representant al tron de l’illa de la branca del Casal de Barcelona establerta a la darreria del segle XIII.

Antònia era filla del duc d’Andria i cosina segona de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.

Antònia d’Aragó i de Bar

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, novembre 1391 – Catalunya, maig 1392)

Filla de Joan I de Catalunya i de Violant de Bar. Era el quart dels infants haguts pel matrimoni.

La naixença fou comunicada al rei, que es trobava a Lleida, per Bernat Metge, el famós escriptor i secretari de la reina Violant.

La infanta Antònia morí ben aviat.

Antoni Maria Claret i Clarà *

Veure> Claret i Clarà, Antoni Maria (eclesiàstic i sant català, 1807-70).

Antic, l’ -Baix Ebre-

(Tortosa, Baix Ebre)

Despoblat, a l’antic terme particular de la Granadella; era una masia esmentada des del segle XII.