Arxius mensuals: Setembre de 2021

Ballester i Moragues, Alexandre

Deixa un comentari

(Gavà, Baix Llobregat, 25 febrer 1933 – sa Pobla, Mallorca, 30 juny 2011)

Dramaturg. Visqué a Mallorca d’ençà que tenia un any.

De la seva producció dramàtica cal assenyalar, Foc colgat (1966), Siau benvingut (1968), Dins un gruix de vellut (1973), L’única mort de Marta Cincinati (1984) i Les llàgrimes del vienès (1995).

L’any 1969 va publicar Joc de tres, que conté les obres Fins al darrer mot (1968), Massa temps sense piano (1968) i Un baúl groc per a Nofre Taylor. És autor també de la novel·la La servitud (1965).

Ballester i Castell, Rafael

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 agost 1872 – Tarragona, 17 agost 1931)

Historiador. Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morell-Fatio.

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929).

Fou redactor de “La Almudaina” de Palma de Mallorca (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921).

Balcells i Gorina, Alfons

3 Respostes

(Barcelona, 5 abril 1915 – 11 novembre 2002)

Metge. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà de Santiago.

Catedràtic de patologia general de les universitats de Salamanca (1955), de la qual fou rector (1960-67), i de Barcelona (1968).

Coautor d’un tractat de patologia i d’estudis importants sobre l’ensenyament de la medicina.

Balcells i Balcells, Josep

Deixa un comentari

(Almenara Alta, Agramunt, Urgell, 1908 – Tàrrega, Urgell, 10 març 2000)

Pintor. Establert a Tàrrega. Ha destacat com a paisatgista i dibuixant.

Balanzó i Pons, Llorenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)

Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.

El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.

Balaguer i Capella, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 gener 1821 – 20 maig 1856)

Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Hi presentà la memòria titulada Influencia de las pasiones en la marcha de las enfermedades, notable per al seu temps.

També va escriure sobre l’educació física i moral dels nens.

Baixas i Sigalés, Joan

Deixa un comentari

(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 15 juny 1911 – Tarragona, 2 juliol 1995)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas, i a Madrid amb Manuel Benedito.

Ha excel·lit sobretot amb el retrat i amb natures mortes.

Baiges i Cristòfol, Agustí

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)

Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.

Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.

Azriel

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Autor hebreu. Pertanyent a la comunitat de Girona.

Escriví, amb Ezra, el Bahir o Llibre de la resplandor. Fou deixeble d’Isaac el Cec.

Aznar i Seseres, Pere

3 Respostes

(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)

Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.

Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.

Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.