(Reus, Baix Camp, vers 1714 – Catalunya, segle XVIII)
Poeta. Era galoner d’ofici i mestre de ball. Escriví poesia i teatre molt popular.
És autor del càntic religiós que comença Jesucrist, la Passió vostra…, que ha perdurat fins als nostres dies.
(Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès)
Cim (2.579 m alt) dels Pirineus orientals, entre la vall de Camprodon (capçalera del Ter) i la de Ribes (alt Freser).
També és conegut amb el nom de pic de Malandrau.
(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
(Barcelona, segle XVII – Valls, Alt Camp, segle XVIII)
Daurador. Documentat entre 1660 i 1701, establert a Valls. Treballà per a nombrosos temples.
Fou el pare del també daurador Ramon Balaguer i Espar (Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII).
(Barcelona, segle XIV – València, segle XV)
Arquitecte. Treballà a València: a la Porta de Serrans (1393-98), inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, a l’església de Santa Caterina (1406-11) i en les obres de la catedral (1410-24), on participà, d’ençà del 1414, en la construcció del Miquelet.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial del segle XIX, concedit pel pretendent carlí Carles VII al militar Joan Castells i Rossell, únic titular.
(Noguera)
Nom del sector meridional del comtat d’Urgell, des de mitjan segle XI, en esdevenir la ciutat de Balaguer tributària del comte Ermengol IV d’Urgell (1076).
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Orfebre. S’establí a Barcelona el 1510.
Els seus treballs són notables, dins un estil gòtic que deriva cap el plateresc, tendència que ajudà a introduir a Catalunya.
(el Perelló, Baix Ebre / Vandellós, Baix Camp)
Pas en el camí tradicional de Barcelona a València, a través dels estreps de la Serralada Pre-litoral.
Era protegit pel castell de Coll de Balaguer, destruït pels britànics durant la guerra del Francès.
Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.
La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.
Dades dels Països Catalans 