(Catalunya, 1731/32 – 1808)
Constructor. Germà de Josep.
Construí moltes de les obres projectades pel seu germà, entre les quals el palau Moja.
Fou arquitecte municipal de Barcelona (1750-1808).
Arxius mensuals: Juliol de 2020
Mas i Dordal, Josep
(Artés, Bages, 1724/25 – Barcelona, 1808)
Arquitecte. Fou mestre de cases i fonts de Barcelona des del 1758.
Projectà la nova façana de l’església de la Mercè (construïda entre el 1765 i el 1775), féu el palau Moja de la Rambla (1774-86) i el nou palau episcopal (1782-86) que dóna a la plaça Nova. Dirigí l’ampliació de l’església parroquial d’Arenys de Mar (1774-84) i la construcció de la de Sant Vicenç de Sarrià (1781-83). Totes aquestes obres les féu amb la col·laboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor.
Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa (1774) i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós.
Fou autor de l’interessant projecte urbanístic d’Almacelles (Segrià), que constituí el més important intent urbanístic fet per iniciativa particular al temps de la Il·lustració a Catalunya, i on Mas rebé una parcel·la del poble.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
El seu estil era ponderadament barroc i molt correcte.
Mas i Domènech, Josep
(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)
Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.
Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.
Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).
Mas i Conde, Salvador
(Barcelona, 27 febrer 1951 – )
Director d’orquestra.
Fou director del Teatre Municipal de l’Òpera de Magüncia (1977), de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1978-79) i de l’Orfeó Català (1983-85), el 1985 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Baden Württenberg.
Mas i Collellmir, Bartomeu
(les Preses, Garrotxa, 21 juny 1900 – Olot, Garrotxa, 14 desembre 1980)
Pintor. Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929.
Instal·lat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969; durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat.
Publicà un tractat de perspectiva.
Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme.
Mas Casellas i Enrich, Josep Maria
(Manresa, Bages, 1767 – 1815)
Escriptor. Fou escrivà de Girona.
És autor de poesies i comèdies en castellà i també de la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, editada sense data a Manresa. És una mostra curiosa del teatre català pre-renaixentista.
Mas i Casas, Valeri
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 22 maig 1894 – Lissac, Occitània, 19 juliol 1973)
Anarco-sindicalista.
Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià R. Vázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (novembre 1936-maig 1937).
Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat (5 maig-28 juny 1937) com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social.
Posteriorment, fou un dels creadors del consell del Moviment Llibertari Espanyol (Perpinyà, març 1939).
Mas i Casas, Josep Maria
(Manresa, Bages, 1803 – 1883)
Escriptor i periodista.
Edità a Manresa els periòdics “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” i fou corresponsal del diari madrileny “El Heraldo”.
Alcalde de Manresa el 1869.
Autor, entre altres obres, dels estudis erudits Ensayos históricos sobre Manresa (1836 i 1882) i de la Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837).
Mas i Bargalló, Miquel
(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)
Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.
Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).
Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.
Mas i Abril, Francesc
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1880 – Barcelona, 1960)
Escriptor.
Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal.
En poesia publicà La corona anyal (1924), Musa popular (1928) i De cara a mar (1930), i en teatre, Soledats! (1917), i estrenà Imma (1950).
Dades dels Països Catalans 