(Catalunya, 1245 – 1290)
Filla d’Hug (VI) de Mataplana. Es casà amb Galceran (II) d’Urtx, que tenia béns a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló.
El 1246 Jaume I els vengué el domini alodial que posseïa en els llocs, castells i dominis dels Mataplana, en especial en els castells de Mataplana, Blancafort i vall de Gombrèn.
Blanca creà el poble de Gombrèn (1278) i fou mare de Ramon d’Urtx.
(Catalunya, segle XIII – )
Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan s XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx- la vall de Toses.
El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.
El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.
Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.
(Catalunya, segle XIX)
Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita.
El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al segle X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana.
Les dades de Parassols són confusionàries (l’Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
(Barcelona, 1914)
Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona. Significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.
Arran de la notícia, el 22 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja.
El 24 d’agost següent se celebrà una sessió -la matança pròpiament dita- al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol; aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un ample sector públic, puix que eren per dessota dels últims fixats al mercat i per sobre dels cotitzats en els moments de pànic.
(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)
Canonge (1908), historiador i poeta.
Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.
Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).
Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.
Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.
Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.
Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.
(Amer, Selva, 21 setembre 1912 – Girona, 22 novembre 2009)
Llibreter i activista cultural.
Impulsor d’iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona.
L’any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.
(Gràcia, Barcelona, 1856 – Barcelona, 29 juliol 1925)
Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l’execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona.
Feia els emmotllaments del natural que l’arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.
Fou el pare de Joan Matamala i Flotats.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)
Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.
Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.
Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.
Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.
Dades dels Països Catalans 