Arxius mensuals: Març de 2020

Gleva, la -Osona-

(les Masies de Voltregà, Osona)

Poble, format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol (476 m alt) coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.

El santuari és esmentat ja el 1280; en 1320-27 fou reedificat. Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada.

L’església actual és un edifici barroc de planta oval, amb cúpula i capelles radials, construït per Josep Moretó en 1763-67; contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït el 1936 i reproduït fidelment el 1943. La imatge romànica del segle XIII fou destruïda també el 1936, i fou refeta el 1940.

El nucli de poblament es formà a la fi del segle XVII. Pertanyia a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà; adquirí l’autonomia el 1868.

Givanel i Mas, Joan

(Barcelona, 30 novembre 1867 – 19 desembre 1946)

Erudit. Començà diverses carreres i féu d’escultor.

Sota la tutela del professor Clemente Cortejón, s’especialitzà en bibliografia cervantina i féu el catàleg de les obres de Cervantes de la Biblioteca de Catalunya.

Publicà l’extraordinària i extensa Bibliografia Catalana-Premsa (1931-37).

President de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, publicà treballs erudits sobre Tirant lo Blanc, l’argot de Barcelona, els pseudònims catalans, etc.

Gitarriu

(Sales de Llierca, Garrotxa)

(trad: Guitarriu)  Poble, a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu (1.192 m alt), al sud del puig de Bassegoda.

L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica.

Depenia de la baronia de Sales.

Gispert i Sandoval, Baltasar

(Barcelona, 1900 – les Escaldes, Andorra, 1960)

Escriptor. Fou amic d’Ignasi Iglésias, el qual l’introduí en l’ambient teatral, on estrenà algunes obres.

Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les valls als cims i L’estel lluminós.

Gispert i Català, Núria de

(Barcelona, 6 abril 1949 – )

Advocada i política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971).

Des del 1986 fou membre de Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals, i des del mes de gener de 2001 en fou presidenta.

La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat s’inicià el 1984. Des d’aquest any fins al 1995 fou secretària general dels departaments de justícia i de governació, i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat.

L’any 1995 fou nomenada consellera de justícia, del 2001 al 2002 fou consellera de governació i relacions institucionals i del 2002 al 2003 consellera de Justícia i Interior. Des del 16 de desembre de 2010 fins al 4 d’agost de 2015 fou presidenta del Parlament de Catalunya.

Gisbert i Vicente, Frederic

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).

Gisbert i Ortiga, Joan

(Barcelona, 5 abril 1942 – )

Tennista. Llicenciat en dret el 1969.

Entre els seus títols cal citar la copa Galea (1958), l’Orange Bowl (campionat del món júnior, 1959), el torneig comte de Godó (1965) i la primera medalla d’Or als Jocs Internacionals de Tòquio i de Nova Jersei.

Formà part de l’equip espanyol de la copa Davis des del 1965 fins al 1972.

Fou un dels millors jugadors del món en la modalitat de dobles, fent parella amb M. Orantes.

Girul

(Meranges, Baixa Cerdanya)

Llogaret, a la capçalera de la vall Tova.

L’església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó.

Ramon II de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses.

Gironès i Gispert, Ferran

(Barcelona, 22 maig 1926 – 10 maig 2019)

Escriptor. Ha obtingut bon nombre de distincions literàries, la més important de les quals és el premi Joan Santamaria de Narració el 1965, per la seva obra El sistema Ferrater (publicat el 1967).

Gironès i Casas, Joan

(Vic, Osona, 1883 – Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1965)

Autor teatral i escultor.

Estrenà peces com Pel bon camí (1915), Dank al esperanto (1916), etc.

Com a escultor participà en algunes exposicions de primavera de Barcelona.