Arxiu d'etiquetes: viles

Xella (Canal de Navarrés)

8 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 43,65 km2, 219 m alt, 2.683 hab (2014)

(cast: Chella) Situat al límit amb la vall Farta, a la zona de parla castellana del País Valencià, travessat pel riu Sallent i drenat també pels barrancs de Malet i d’El Abrullador i per la capçalera de la rambla de Bolbait, i es accidentat pels contraforts del Caroig. La meitat del terreny no és conrea i és cobert de pinedes i de matollar.

Agricultura de conreus de secà (ametllers, oliveres i vinya) i regadiu (hortalisses, tabac i fruiters). Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi, és situada damunt un tossal, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia.

El municipi comprèn, a més, els banys de Bolbait.

Xarafull (Vall de Cofrents)

6 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,1 km2, 650 m alt, 805 hab (2014)

(cast: Jarafuel) Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d’El Agua (o canyada de Xarafull).

Tres quartes parts del terme no es conreen i l’altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques.

Vila d’origen islàmic. Al peu de l’antic castell de Xarafull, hi ha l’església parroquial de Santa Caterina, del segle XVII.

Xalans (Vall de Cofrents)

4 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 94,77 km2, 453 m alt, 927 hab (2014)

(cast: Jalance) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (província d’Albacete). Drenat pel Xúquer, que penetra al País Valencià a través d’aquest terme; a l’est del terme hi ha la rambla de Sácaras, afluent del Xúquer per la dreta. Tres quartes parts del terreny no són conreades, i són ocupades en la major part per pinedes.

El sector conreat és molt minso: cereals, vinya i oliveres (al secà) i fruiters i hortalisses (al regadiu). Indústria de conserves.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada a la dreta del Xúquer, al peu de les ruïnes de castell de Xalans, d’origen musulmà, refet el segle XIX; l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada el 1632, no s’acabà de construir fins al 1736; la casa de la vila és del 1835.

Xàbia (Marina Alta)

38 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 68,41 km2, 50 m alt, 29.067 hab (2014)

(cast: Jávea) Situat al litoral, en una depressió entre les terminacions orientals del sistema pre-bètic valencià, entre el Montgó i el puig de Benitatxell, a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia, on hi ha la illeta del Portitxol. Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos a la caseria marítima de la Duana, on hi ha el parador nacional de turisme. Al sector inculte hi ha pastures, garriga i pinedes

Els conreus més estesos de secà són la vinya (que es dedica fonamentalment a l’obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers; el regadiu és dedica als tarongers i als conreus d’horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d’adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l’agricultura (obtenció de panses i fabricació d’embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s’ha convertit en la primera font de riquesa. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.

La vila, d’origen islàmic, es concentra en un tossal, a l’esquerra del riu de Gorgos; l’església parroquial de Sant Bartomeu és una construcció gòtica massissa (segle XVI); la casa de la vila és del començament del segle XVIII.

El terme hi ha, a més, l’antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia i les caseries de Fontanella, la Granadella, l’Atzúvia, el Pujol, la Seniola, Tarraula i Vall-de-ros i el santuari del Pòpul.

Ajuntament – Turisme

Voló, el (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,42 km2, 84 m alt, 5.520 hab (2012)

(fr: le Boulou) Situat al límit amb el Vallespir, a banda i banda del Tec i accidentat pels Aspres i per la serra de l’Albera.

Agricultura dominada per la vinya, que es la base de la seva economia; producció de vi. Petita indústria. Aigües medicinals, explotades mitjançant els banys del Voló. Indústria surera. Activitat duanera i turisme.

La vila és situada a la plana al·luvial de l’esquerra del Tec, al llarg de la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el traçat de l’antiga via romana; conserva restes de les antigues muralles; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, conserva un notable portal de marbre blanc, de la segona meitat del segle XII, i a l’interior hi ha un interessant retaule del segle XV.

El municipi comprèn també la masia i església de Molars.

Durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla del Voló, i el 1939 s’hi establí el camp del Voló, destinat a refugiats republicans de la guerra civil.

Viver (Alt Palància)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 49,95 km2, 562 m alt, 1.594 hab (2014)

(cast: Viver de las Aguas, o Vivel) Situat a banda i banda del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo i d’El Hurón.

Tres quartes parts de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius; la resta es distribueix entre el bosc, els conreus de secà (cereals, llegums, oliveres i vinya) i de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters. Centre d’estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.

La vila és situada a la sortida de la vall d’El Hurón; l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia té adjunt un campanar de planta quadrada. El 1532 s’hi fundà el primer convent de mínims dels Països Catalans, i el 1558 s’hi fundà als afores un convent de carmelitans calçats; ambdós perduraren fins al 1835. Hi ha diversos testimoniatges de poblament romà.

El municipi comprèn també les caseries de Monleón i Herragudo.

Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 151,0 km2, 1.246 m alt, 384 hab (2014)

(cast: Vistabella del Maestrazgo) Situat al nord de la comarca, al límit amb el Maestrat, prop del Penyagolosa, al sud del qual s’estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu.

Es conrea una petita part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i moresc). Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és al capdamunt d’un turó, dominant el pla; l’església parroquial de l’Assumpció té una interessant façana renaixentista (1504-24).

El municipi comprèn, a més, l’important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l’Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi.

Enllaç web: Ajuntament

Vinçà (Conflent)

23 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)

(fr: Vinça)  Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).

Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.

La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.

El municipi comprèn també el poble de Saorla.

Villargordo del Cabriel (Plana d’Utiel)

2 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 71,6 km2, 864 m alt, 654 hab (2014)

(o Villagordo del Cabriel) Situat a al zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Manxa, a l’esquerra del Cabriol, sobre l’embassament de Contreras.

Predomini del secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina. Al nord-oest de la vila hi ha unes salines. Àrea comercial d’Utiel.

La població mantingué un augment al llarg del segle XIX, fins al 1920, i s’estabilitzà després. La construcció d’una resclosa l’augmentà lleugerament, però al seu acabament motivà un fort despoblament.

La vila està situada a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. Església parroquial de Sant Roc.

Pertangué a Castella fins al 1851.

Villar, el (Serrans)

8 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,7 km2, 518 m alt, 3.665 hab (2014)

(o el Villar de Benaduf, o de l’Arquebisbe, cast: Villar del Arzobispo) Situat al sector oriental de la comarca, ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de nord a sud, drenat per la rambla Castellarda, al límit amb el Camp de Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, seguit pels cultius d’ametllers, oliveres i cereals. Ramaderia de la llana; avicultura. Cooperativa vinícola. Hi ha mines de caolí en explotació. La població s’ha estancat des de començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la dreta de la rambla Castellarda, damunt un tossal al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de la Pau. S’han trobat abundants restes romanes de vil·les i làpides.

El seu parlar és de transició cap al català, especialment respecte al lèxic.