Arxiu d'etiquetes: viles

Cocentaina (Comtat)

72 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)

Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.

La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.

Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.

Enllaç web: Ajuntament

Cirat (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Millars (País Valencià): 41,06 km2, 399 m alt, 225 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars. Hi ha algunes hectàrees de boscs i pasturatges i fonts d’aigües medicinals a la zona de la Carrasca.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, vinya i oliveres). Ramaderia bovina, Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Sogorb. La població, molt afectada per l’emigració, ha disminuït notablement a partir del 1960.

La vila és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat; església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.

Enllaç web: Ajuntament

Cinctorres (Ports)

9 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 34,9 km2, 907 m alt, 454 hab (2014)

Situat a la confluència del riu de Calders, subafluent de l’Ebre, amb la rambla de Sellumbres, límit oriental del terme; al sud-oest de Morella. Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal i de pasturatges de la serra de Bovalar.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà, amb predomini dels cereals; l’ametller hi va en expansió; complementada per la tradicional indústria tèxtil llanera, actualment però en decadència. Àrea comercial de Morella.

A la vila, situada en una petita plana, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, de grans dimensions, del segle XVIII. Fins a la fi del segle XVII pertangué al terme general de Morella.

Dins el terme hi ha un calvari i el santuari de la Mare de Déu de Gràcia.

Enllaç web: Ajuntament

Ceret (Vallespir)

65 Respostes

Municipi i capital comarcal del Vallespir (Catalunya Nord): 37,86 km2, 154 m alt, 7.621 hab (2012)

Estès per la vall mitjana del Tec fins a la serralada que separa la comarca de l’Alt Empordà. La zona muntanyosa és coberta de boscos de diverses espècies.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia i l’agricultura, de secà i de regadiu, dedicada especialment a les cireres (que són la fruita més primerenca del mercat francès) i a la vinya, que produeix vi dolç de qualitat i ha donat lloc a una cooperativa vinícola. La indústria ha estat superada pel creixement de l’estiueig i el turisme, que han impulsat l’economia del municipi.

La vila és al vessant septentrional del turó de Bolaric, conserva part de les antigues muralles i el pont del Diable (o pont de Ceret), sobre el Tec, del 1340; l’església parroquial de Sant Pere, amb un campanar del segle XI, va ser restaurada el XVIII; destaquen també, la font dels Nou Raigs (segle XIV), restaurada el 1713, i el Museu d’Art Modern (1950), amb obres dels nombrosos artistes que s’hi van establir a començament del segle XX i que foren anomenats de l’escola de Ceret (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme).

El 1660 hi tingué lloc la conferència de Ceret per tal d’establir la frontera franco-espanyola després del tractat dels Pirineus.

Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del sud-est hi ha la zona residencials dels Alts de Ceret.

Caudiel (Alt Palància)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 62,4 km2, 632 m alt, 739 hab (2014)

Situat al límit amb l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià. Al nord-oest de Sogorb. El sector nord del terme és força accidentat pels últims contraforts de les serres d’Espina i d’Espadà i cobert de boscos de pins, que són explotats econòmicament.

La base de l’economia local és l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per algunes petites indústries agropecuàries. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la vora del barranc de Salt; els seus principals punts d’interès són l’antic convent agustinià, del segle XVII, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1700 i reformada el 1790 i la casa de la vila, i un antic convent carmelità, també del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel)

3 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 34,6 km2, 771 m alt, 728 hab (2014)

Situat a la conca alta del riu Magre, a la zona de parla castellana del País Valencià. El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha.

La superfície del terme és força conreada (representa el 80% del territori) i dedicada especialment a la vinya, principal font de riquesa del municipi, també hi ha cereals i oliveres; el regadiu és minso. La ramaderia ovina i l’avicultura completen l’activitat econòmica. Àrea comercial d’Utiel. La població, tanmateix, tendeix a disminuir a partir del 1950, a causa de l’emigració vers València.

La vila és a l’esquerra del riu Magre. Com la resta de la comarca, pertangué a Castella fins al 1851, que fou incorporat al País Valencià.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de Los Villares.

Cauders de Fenollet (Fenolleda)

7 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 36,45 km2, 345 m alt, 642 hab (2012)

(occ. Caudiérs de Fenolhet) Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana, afluent de l’Aglí, al peu de les Corberes. El terme és molt accidentat i cobert de boscs, que són explotats econòmicament.

L’agricultura és dedica bàsicament a la vinya. També hi ha activitat ramadera (bestiar boví i oví) i una gran empresa minera de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila és a l’esquerra de la Bolzana, prop de la font d’aigües termals que li va donar nom; l’església parroquial conserva un retaule del segle XIV.

Dins el terme es troben les restes dels antics castells de Fenollet (o Castell dels Moros) i de Castellfisel, el santuari de la Vall, la capella de Santa Anna i els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac.

Catral (Baix Segura)

9 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 20,01 km2, 8 m alt, 8.663 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana del delta del Segura. El terme és gairebé pla i la superfície és molt conreada, excepte a la zona est on hi ha l’aiguamoll d’el Hondo.

L’agricultura és dedicada bàsicament al regadiu (cànem, hortalisses, oliveres, figueres i arbres fruiters), que s’alimenta d’aigua del Segura a través d’una xarxa de sèquies i assarbs. L’activitat ramadera també és important, especialment de bestiar boví. Indústria del cànem. Àrea comercial d’Elx.

La vila és una aglomeració allargassada sobre la sèquia de Callosa; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. Sembla que es beneficià del sanejament d’aiguamolls promogut pel cardenal Belluga. Rebé el títol de vila el 1741.

El terme comprèn, a més, el barri de Los Dolores de Catral i altres nuclis de població disseminada.

Enllaç web: Ajuntament

Catí (Alt Maestrat)

16 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 102,3 km2, 661 m alt, 787 hab (2014)

Situat entre els ports de Morella i les serres del Maestrat, al nord d’Albocàsser, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat. Gran part del territori, molt muntanyós, és cobert de bosc i vegetació natural.

La vida econòmica es basa en la ramaderia (bestiar oví i cabrum), que conserva part de la seva antiga prosperitat (fabricació de formatges), complementada per l’agricultura de secà (blat de moro, patates, cigrons i vinyes). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, d’origen islàmic, destaquen la Casa de la Vila, del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria, gòtica d’origen romànic (on al segle XVIII va néixer una important escola d’organistes), i l’ermita de Santa Anna, també gòtica. Santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).

Enllaç web: Ajuntament

Catarroja (Horta)

29 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 13,04 km2, 16 m alt, 27.478 hab (2014)

Estès des del sud del barranc de Xiva o riu de Xest (anomenat també barranc o torrent de Catarroja) fins prop de l’Albufera.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Túria (arròs, hortalisses i taronges), la ramaderia bovina, la pesca a les sèquies (activitat tradicional des de l’edat mitjana) com el canal de Catarroja, on hi ha l’embarcador anomenat port o portet de Catarroja, i la indústria, tradicionalment alimentària i molt diversificada, i desenvolupada actualment gràcies a la proximitat de València. Es manté també la típica fabricació d’escombres.

La població ha experimentat un creixement constant a partir del segle XVIII, accelerat encara els darrers anys a causa de la immigració. Àrea comercial de València. Fa funcions de centre econòmic i social de la comarca.

La vila és a la dreta del riu, forma un sol nucli de població amb Massanassa, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (1710); han tingut anomenada les bandes de música de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Conservatori de Música – Associació de Vela Llatina