Arxiu d'etiquetes: viles

Illa (Rosselló)

46 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 31,67 km2, 160 m alt, 5.354 hab (2012)

(o Illa del Riberal, fr: Ille-sur-Tét) Situat al Riberal, en una terrassa fluvial a la dreta de la Tet, al nord dels Aspres. El terme és força accidentat.

És un important centre de producció agrícola al fons de la vall, basada en l’agricultura de regadiu, hi tenen importància els arbres fruiters (albercoquers, cirerers, pomeres, pereres i presseguers) i les verdures primerenques; de secà s’hi conrea vinya. L’activitat industrial deriva en bona part de l’agricultura i de la construcció (extracció de graves).

La vila, enlairada a la dreta de la Tet, conserva el darrer cercle de muralles. Hi destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Rodona, fortificada, l’antic hospital, amb l’església de Sant Jaume (1236) i alguns casals senyorials. L’església parroquial de Sant Esteve del Pedreguet va ésser bastida al segle XVII sobre l’antic temple del segle XI. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d’Illa.

El terme comprèn, a més, l’antic monestir de Sant Climent de Reglella, el santuari de Sant Maurici de Graulera i el despoblat de Casanoves.

Ibi (Alcoià)

19 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014)

Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d’Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d’Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d’Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes.

El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Pertany a les àrees comercials d’Alcoi i d’Alacant. La població del terme va créixer espectacularment entre el 1960 i el 1980 a causa de la immigració.

La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant Miquel i de Santa Llúcia, que havien dominat dues fortificacions d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del segle XVI i ampliada al començament del XIX.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Ternoves i de l’Alfàs d’Ibi i el despoblat de Biscoi.

Enllaç web: Ajuntament

Guardamar del Segura (Baix Segura)

16 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014)

(o Guardamar) Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L’agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària.

La vila, d’origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula.

És la població més meridional de llengua catalana.

Enllaç web: Ajuntament

Guadassuar (Ribera Alta)

12 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,34 km2, 25 m alt, 5.928 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, des de les serres que la separen de la Canal de Navarrés fins a la plana regada pel riu Magre, al sud-oest de València.

El sector més muntanyós és cobert de pinedes i pastures, la resta és ocupada pels conreus de regadiu (principalment destinada als tarongers i hortalisses), en bona part alimentats per la sèquia reial del Xúquer i també a pous, base de l’economia local. La ramaderia bovina, avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (conserves, farinera) completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial d’Alzira. La població ha crescut de manera constant des de mitjan segle XIX.

La vila és a la dreta del riu; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el caseriu de la Garrofera i l’antiga alqueria de Maranyent.

Enllaços web: Ajuntament – Club Triatló – Amics de les Danses

Guadalest (Marina Baixa)

20 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 15,97 km2, 586 m alt, 226 h (2014)

(o el Castell de Guadalest) Estès per la vall de Guadalest, i accidentat, al nord-est, per la serra de la Xortà. Dins el terme hi ha estat construït l’embassament de Guadalest.

La vida econòmica del municipi ha estat limitada durant anys a l’agricultura, preferentment de regadiu: conreus d’hortalisses, cereals i arbres fruiters; al secà s’hi conreen oliveres, ametllers i garrofers. Darrerament s’hi ha desenvolupat una certa activitat turística, gràcies a la proximitat de Benidorm i Altea, que ha deturat el descens demogràfic. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila és a la dreta del Guadalest, a recer de l’important castell de Guadalest que dominava la vall i que esdevingué centre del marquesat de Guadalest; església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha les caseries de Canet, Xerx, Xines, Moix i Indarella i els despoblats de Moixerques, Benimussa i Benisseclí.

Enllaç web: Ajuntament

Ginebrosa, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 80,1 km2, 702 m alt, 206 hab (2014)

Situat a la vall del Guadalop, prop de la confluència amb el Bergantes. La serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació de la serra de Cirerals, és al nord-est del terme, entre el riu de Mesquí i el Bergantes; el sector a l’esquerra d’aquest darrer riu és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal és poblada de pins i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (dedicada sobretot a la vinya i a les oliveres, així com a cereals); al regadiu, que aprofita l’aigua del Bergantes, s’hi conreen patates, alfals i llegums. Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol.

El parlar del municipi té les característiques pròpies de la transició al castellà.

Gaibiel (Alt Palàncià)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,06 km2, 517 m alt, 198 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la conca mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra d’Espina, i aflueix al Palància per l’esquerra); drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres. El terreny és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, amb pinedes, alzinars i matoll.

La vida econòmica del municipi es limita pràcticament a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) i el descens demogràfic, en conseqüència, ha estat constant des de la fi del segle XIX. Darrerament el municipi ha esdevingut un petit centre d’estiueig, que ha creat una activitat terciària i de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba a la dreta de la rambla de Gaibiel, dominada per l’església parroquial de Sant Pere, de la fi del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Freixneda, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 39,49 km2, 585 m alt, 468 hab (2014)

(cast: la Fresneda) Situat a l’esquerra del riu Matarranya, que limita el terme per l’est, al vessant septentrional de la serra de Fòrnols, al nord-oest de Vall-de-roures. Hi ha abundància de pasturatges i algunes pinedes. També hi ha pedreres de guix i de pedra.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb fort predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua del Matarranya, permet el conreu d’hortalisses, de melons i d’arbres fruiters. Hi ha algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, ha sofert un important descens durant les darreres dècades.

La vila és al vessant d’un turó; s’hi destaca l’edifici de la casa de la vila, renaixentista de la fi del segle XVI, l’església parroquial de Santa Maria, també renaixentista, i algunes places i carrers fortificats.

A la fi de la Primera Guerra Carlina (1839), Ramon Cabrera, que s’hi havia fet fort, manà destruir l’antic castell i altres edificis fortificats. L’any 1981 li fou agregat el municipi de Fórnols de Matarranya, però el 1982 li fou tornat a segregar.

Fórnols de Matarranya (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 32,56 km2, 706 m alt, 78 hab (2014)

(cast: Fornoles) Estès per les muntanyes que separen les conques del Guadalop i del Matarranya, que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra. El 1971 el terme va ésser annexat al municipi de la Freixneda, però el 1982 en va ésser segregat de nou. La vegetació natural (pinedes i matolls) ocupa gran part del terme.

Els conreus s’estenen per la part més baixa, amb total predomini del secà, dedicat sobretot a l’olivera (al municipi hi ha molins d’oli), així com també a la vinya, als ametllers i als cereals. Tanmateix la població ha experimentat una notable davallada durant tot el segle XX.

La vila es troba enlairada. A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet; hi destaquen el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols i l’església parroquial de Santa Maria.

Fornalutx (Mallorca Tramuntana)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,49 km2, 149 m alt, 704 hab (2014)

Situat en una vall, al peu de la serra d’Alfàbia i del Puig Major, al nord de Palma de Mallorca, comprèn un petit sector de costa al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx, al límit amb el terme de Sóller. La zona forestal és ocupada per pinedes, alzinars i matolls.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres i als garrofers, també hi ha cereals, ametllers i arbres fruiters. La ramaderia (cria de porcs i bestiar cabrum) i algunes petites indústries agropecuàries complementen l’economia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és al fons d’una vall i ofereix un aspecte pintoresc. L’església parroquial és dedicada a santa Maria i va ésser acabada el 1639.

Dins el terme hi ha les possessions de Bàlitx, Moncaira, Monnàber i Binibassí i l’antiga torre de defensa de na Seca.

Enllaç web: Ajuntament