Arxiu d'etiquetes: viles

Fórnols de Matarranya (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 32,56 km2, 706 m alt, 78 hab (2014)

(cast: Fornoles) Estès per les muntanyes que separen les conques del Guadalop i del Matarranya, que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra. El 1971 el terme va ésser annexat al municipi de la Freixneda, però el 1982 en va ésser segregat de nou. La vegetació natural (pinedes i matolls) ocupa gran part del terme.

Els conreus s’estenen per la part més baixa, amb total predomini del secà, dedicat sobretot a l’olivera (al municipi hi ha molins d’oli), així com també a la vinya, als ametllers i als cereals. Tanmateix la població ha experimentat una notable davallada durant tot el segle XX.

La vila es troba enlairada. A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet; hi destaquen el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols i l’església parroquial de Santa Maria.

Fornalutx (Mallorca Tramuntana)

7 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,49 km2, 149 m alt, 704 hab (2014)

Situat en una vall, al peu de la serra d’Alfàbia i del Puig Major, al nord de Palma de Mallorca, comprèn un petit sector de costa al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx, al límit amb el terme de Sóller. La zona forestal és ocupada per pinedes, alzinars i matolls.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres i als garrofers, també hi ha cereals, ametllers i arbres fruiters. La ramaderia (cria de porcs i bestiar cabrum) i algunes petites indústries agropecuàries complementen l’economia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és al fons d’una vall i ofereix un aspecte pintoresc. L’església parroquial és dedicada a santa Maria i va ésser acabada el 1639.

Dins el terme hi ha les possessions de Bàlitx, Moncaira, Monnàber i Binibassí i l’antiga torre de defensa de na Seca.

Enllaç web: Ajuntament

Forcall (Ports)

13 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 39,21 km2, 699 m alt, 500 hab (2014)

Situat a l’aiguabarreig dels rius de Calders (dit també riu de Forcall) i Bergantes, subafluents de l’Ebre; drena també el terme el riu de Xiva. El relleu és molt accidentat, amb grans extensions d’alzinars, pinedes i matollar.

La vida econòmica del municipi es limita predominantment a l’agricultura de secà (cereals i vinya); el regadiu és destinat a cereals, hortalisses i farratges; i la ramaderia (cria de porcs i aviram). Fabricació tradicional d’espardenyes, avui en regressió. Àrea comercial de Morella. La població ha disminuït notablement durant tot el segle XX.

La vila és l’enforcament del riu de Calders i la rambla de Cantavella; es destaquen la plaça major, porticada; l’antic palau dels Osset, actual casa de la vila, i l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, molt modificada el segle XVIII. Hi son famoses les danses que hom balla en festes assenyalades, com la Santantonada.

Dins el terme hi ha, entre altres punts d’interès, el santuari de la Font, l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella, la masia de les Refoies i restes d’un poblat ibèric i romà, identificat per alguns autors com Bisgargis.

Enllaç web: Ajuntament

Font d’En Carrós, la (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 9,9 km2, 45 m alt, 3.796 hab (2014)

(ant: la Font de Potries) Situat als contraforts septentrionals de la serra de Gallinera, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia. Un 20% del terme és improductiu.

Els conreus s’estenen per la plana, al nord, amb predomini del regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment amb aigua del riu d’Alcoi, a través de la sèquia reial d’Alcoi, de la font d’En Carrós i també per mitjà de pous. L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destina a garrofers, ametllers i oliveres, i es localitza al peu de les muntanyes. Àrea comercial de Gandia.

La vila és al peu de la serra de Gallinera, dominada per l’església parroquial de Sant Antoni, gòtica del segle XV.

Dins el terme es troben les ruïnes del castell de Rebollet, d’origen islàmic i centre de l’antiga baronia de Rebollet, i el despoblat de Rafelgescar.

Enllaç web: Ajuntament

Font de la Figuera, la (Costera)

14 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 84,34 km2, 553 m alt, 2.172 hab (2014)

Estès per l’alta vall de Montesa, a la capçalera del Cànyoles, subafluent per la dreta del Xúquer, al vessant septentrional de la serra de la Solana, al límit amb Castella. La zona més muntanyosa, a l’oest, és coberta de bosc, sobretot pinedes.

Els conreus, amb predomini del secà (conreus associats d’oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), són al sector oriental; hi ha poc regadiu (hortalisses), amb caràcter eventual. La ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i algunes petites indústries, principalment derivades de l’agricultura (elaboració de vi) i de la fusta, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila s’estén al peu del Caporrutxo i té l’origen en la Torre del Bosc, actualment un despoblat. L’església parroquial de Santa Maria fou iniciada el 1547 i no fou acabada fins el 1737, conserva pintures atribuïdes a Joan de Joanes, que una tradició fa fill de la vila. Fou centre de la baronia de la Font de la Figuera.

El municipi comprèn, a més, les caseries de les Pebrades i la Torretallada.

Enllaç web: Ajuntament

Fondó de les Neus, el (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 68,88 km2, 368 m alt, 2.632 hab (2014)

(cast: Hondón de las Nieves) Situat a la serralada subbètica valenciana, travessada per la rambla de Tolomó, envoltat per les serres d’Algaiat, Crevillent i dels Frares, al sud-oest de Novelda. El terme és muntanyós, i gairebé la meitat del sòl és forestal i amb algunes pastures.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura (a la tradicional preponderància dels cereals a succeït la vinya, que és el primer conreu) i la ramaderia (porcina). Una activitat residual, l’espardenyera, ha cedit el lloc a una modesta producció de vi, dirigida a les comarques litorals. Àrea comercial d’Alacant. El seu caràcter primordialment agrari ha provocat la davallada demogràfica durant tot el segle XX.

La vila es troba en un turó i conserva una dotzena de coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.

Dins el terme hi ha les caseries de la Canalosa, d’El Rebalso i de la Cava.

Enllaç web: Ajuntament

Finestrat (Marina Baixa)

11 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 42,25 km2, 238 m alt, 6.265 hab (2014)

Situat al vessant oriental de la serralada prebètica valenciana, al peu de la serra del Puigcampana (1.046 m alt), s’estén fins a la costa. El terreny és accidentat i dues terceres parts del terme són incultes, amb garriga, pastures i alzinar o pinar.

A l’agricultura hi predomina el secà (garrofers, ametllers i cereals) sobre el regadiu, de la font dels Molins i d’altres (productes d’horta i cítrics). Però la base de l’economia local és avui el turisme (per irradiació de les ciutats veïnes de la Vila Joiosa i Benidorm, entre les quals s’ha constituït el nucli turístic de la Cala), que ha deturat el descens demogràfic. Àrea comercial d’Alacant.

La vila, d’origen islàmic, és als contraforts meridionals del Puigcampana, sota l’enderrocat castell del Baró, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha el caseriu de Benienso i el despoblat de Cota.

Enllaç web: Ajuntament

Ferreries (Menorca)

22 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 66,09 km2, 92 m alt, 4.630 hab (2014)

Estès entre la costa de Tramuntana i la de Migjorn. La zona no conreada és ocupada en part per pinedes i alzinars.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment de secà (cereals i farratges), la ramaderia (bovina), indústries (alimentàries, de mobles i de sabates) i, sobretot, el turisme (hi ha un important nucli turístic a la cala de Santagaldana) i la indústria (en part derivada de l’agricultura i la ramaderia). Pertany a les àrees comercials de Ciutadella i de Maó. La població ha experimentat un important ascens en les darreres dècades.

La vila es troba al sud de la serra de s’Esclusa, i s’estén cap a la plana. Notable església parroquial de Sant Bartomeu (acabada el 1770).

Dins el terme hi ha l’església i antic castell de Santa Àgueda i les cases de Binidalfà, Sant Antoni de s’Aranjassa, son Bell-lloc, Aljandar, son Fideu i son Pruna, entre d’altres.

Enllaç web: Ajuntament

Favara de Matarranya (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)

A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.

Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.

Faura (Camp de Morvedre)

13 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,65 km2, 27 m alt, 3.556 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt.

La econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, i el conreu predominant es la taronja, a més de tomàquets i llegums, els quals són possibles gràcies als regatges per mitjà de pous, deus i principalment de l’ullal de Quart, i complementada pel secà (garrofers, oliveres i vinya) i per algunes activitats industrials derivades de la comercialització de les taronges. Àrea comercial de València.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba unida al poble de Benifairó de les Valls, amb el qual va formar un sol municipi a la fi del segle XIX, anomenat la Vila de la Unió. Hi resta l’antic palau senyorial, dels segles XV-XVI, refet posteriorment; l’església parroquial és dedicada als Sants Joans. Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura.

El terme comprèn l’antic lloc de Rubau i d’Almorig i l’antic municipi dels Llogarets.

Enllaç web: Ajuntament