(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Vidrier. Autor de nombroses peces artístiques.
La seva producció es troba documentada entre els anys 1718 i 1747. Treballà per al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)
Industrial. Féu avançar notablement els procediments seguits a Catalunya per a la fabricació del cristall.
(Barcelona ?, segle XVIII)
Mestre vidrier. Agremiat i instal·lat a Barcelona el 1741. Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789.
Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construiren a Barcelona (1789), així com un termòmetre (1789) i un baròmetre (1792) portàtils.
(Metz, Alemanya, segle XV – Barcelona ?, segle XV)
Vitraller. Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat (1449 i 1465).
Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa.
(Barcelona, 1901 – 2 setembre 1994)
Ceramista i esmaltadora de vidres. Fou deixebla de Francesc Quer.
Obtingué medalla d’or en una de les Exposicions d’Arts Decoratives celebrades a París.
(Arenys de Mar, Maresme, 1870 – París, França, 1939)
Vidrier. Establert a París, on obtingué un gran èxit. Moltes de les seves obres foren adquirides pel govern francès.
Són bon característics en la seva producció els animals, les gerres, les copes, de colors clars i formes guerxes.
Els seus fills i continuadors foren:
Joan Sala i Manau (Arenys de Mar, Maresme, 1895 – París, França, 1976) Vidrier. Col·laborà assíduament amb el seu pare, a França, i en compartí el seu gran èxit.
Joaquim Sala i Manau (Barcelona, 1900 – París, França, 1923) Vidrier. Col·laborà estretament amb el seu pare i el seu germà.
(Barcelona, 11 febrer 1850 – 12 desembre 1914)
Artista. Aprengué l’ofici de vidrier al taller de Francesc Vidal i muntà un taller propi de vidres pintats.
Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords i Muts de Barcelona i professor auxiliar de Llotja. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l’Exposició Universal del 1888 guanyà una medalla d’or.
Corresponsal artístic de “La Ilustración Española y Americana”, de Madrid. Participà personalment a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896).
Revifà la tècnica del vitrall policromat, que s’havia perdut, amb pastes de Tiffany, i aconseguí obres d’autèntica qualitat.
S’associà amb Jeroni F. Granell i Manresa i fundaren la societat Rigalt, Granell i Cia, la casa catalana més important dedicada a la realització de vitralls.
Més tard s’establí pel seu compte i seguí realitzant grans vitralls per a nombroses cases barcelonines.
(Maella, Matarranya, 1921 – Barcelona, 14 abril 1998)
Vidrier. Residí a Barcelona des de petit. De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall (copes d’ornament, joies, quadres, etc).
Ha emprat moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits.
Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac.
Hom li ha dedicat el film Las mans de Pons Cirac (1967), de Joan Francesc de Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada, de Garcia i Sánchiz.
(Ivorra, Segarra, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Mestre vidrier. Documentat a Barcelona del 1484 al 1512. Fou un artista de transició entre l’estil gòtic i el renaixentista.
La principal de les seves obres conegudes és la vidriera de la capella baptismal de la seu de Barcelona, on representà la trobada de Jesús i la Magdalena segons un cartró de Bartolomé Bermejo (1495).
També treballà a les vidrieres de la Llotja (1496-98), Santa Maria del Mar (1502), Pedralbes (1514), etc.
(Girona, 10 agost 1927 – 9 novembre 2020)
Escultor. Estudià a les escoles de belles arts d’Olot i de Barcelona.
Evolucionà des de l’estil figuratiu de les seves primeres escultures (Crist jacent de la catedral de Girona, 1958) cap a composicions més abstractes, molt lliures i personals (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973).
Ha treballat en l’execució de vidrieres per a edificis diversos (Vila-roja, 1966; església de Campredó, 1984), en un intent d’integració de les arts de la qual és partidari. També ha tractat la ceràmica i ha conreat la pintura.
Pertanyia a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1985).
Dades dels Països Catalans 