Arxiu d'etiquetes: vescomtat Bearn

Montcada -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473)  Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV)  Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.

Bernat de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.

Cèsar de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648)  Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.

Elionor de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.

Galceran de Montcada  (Catalunya, segle XIII – 1275/76)  Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.

Gastó de Montcada  * Veure> Gastó VI de Bearn  (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).

Guillem Ramon de Montcada  * Veure> Guillem Ramon I de Bearn  (vescomte, segle XII-1223).

Guillem Ramon de Montcada  (País Valencià, segle XIII – 1295/1301)  Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.

Guillema de Montcada  * Veure> Guillema de Bearn  (baronessa de Montcada, s XIII-1309).

Jaume de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664)  Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.

Margarida de Montcada  * Veure> Margarida I de Bearn  (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).

Riambau de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.

Roger de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.

Saurina de Montcada  (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII)  (o de Bearn)  Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.

Simó de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437)  Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.

Mata I de Bigorra

1 Resposta

(França, segle XIII – abans 1273)

Vescomtessa de Marsan i comtessa en part de Bigorra (1251-abans 1273) i vescomtessa de Bearn. Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.

Fou casada (1240) amb el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primer muller i a qui aportà el seu patrimoni.

Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió a Enric III d’Anglaterra.

Guillem II de Bearn *

Deixa un comentari

Veure> Guillem de Montcada i de Castellvell  (vescomte de Bearn, segle XII-1229)

Guillem I de Bearn *

Deixa un comentari

Veure> Guillem de Montcada i de Bearn  (vescomte de Bearn, abans 1150-72).

Gastó VII de Bearn *

Deixa un comentari

Veure> Gastó de Montcada  (vescomte de Bearn, segle XIII).

Biarn *

Deixa un comentari

(Occitània)

Veure> vescomtat de Bearn  (llinatge occità).

Matel·la dels Baus

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XII)

Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra. Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya.

Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn (mort l’any 1153), i després amb el comte Cèntul III de Bigorra (mort vers el 1185).

Margarida I de Bearn

3 Respostes

(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)

Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.

Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.

Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.

Garsenda de Provença

1 Resposta

(Provença, França, segle XIII – 1268)

Dama. Filla d’Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat.

Es casà, temps després, amb el vescomte de Bearn Guillem II de Bearn, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d’aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s’ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d’ella diverses mesures de protecció econòmica.

Fins al 1247 fou partidària dels anglesos en la lluita d’aquests contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d’Enric III d’Anglaterra, que era neboda de Garsenda.

Elisabet I de Foix

Deixa un comentari

(Foix, França, 1361 – 1426)

Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412).

En morir el seu germà Mateu I de Foix (1398) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta.

A partir d’aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix.