(Catalunya, segle XI – 1127)
Veure> Pere Udalard de Bas (primer vescomte de Bas).
Pere I de Bas *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: vescomtat Bas
Palou, Sibil·la de *
Veure> Sibil·la de Palau (vescomtessa de Bas, 1231-80).
Cardona, Hug Folc I de *
Veure> Hug VI d’Empúries (vescomte de Cardona i de Bas i comte d’Empúries, vers 1305-34).
Bernat Isarn
(Conflent, segle XI – Catalunya, segle XI)
Noble. Fill d’Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Era senyor del castell de Milany.
Fill seu fou Udalard I, nascut vers el 1058, primer vescomte de Besalú.
Bernat Isarn és, doncs, el segon dels antecessors coneguts de la casa vescomtal de Bas.
Bas, Hug Ponç de
(Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)
Vescomte de Bas. Fill d’Hug de Bas i d’una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d’Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç.
El 1192, pel conveni d’Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d’Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d’Arbòrea.
Visqué sempre a l’illa, titulant-se príncep d’Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu.
A la mort d’Hug Ponç deixà hereu el seu fill:
Pere de Bas (Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII) Vescomte nominal de Bas. Heretà del seu pare les possessió d’Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n’era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, els descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars.
Lacon, Preciosa de
(Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII)
Dama. Pel compromís d’Oristany (1192) fou convingut el seu matrimoni amb Hug Ponç, vescomte titular de Bas i príncep d’Arborea.
El seu marit, nat a Sardenya, visqué sempre a l’illa, atent als seus dominis familiars, i deixà el vescomtat català de Bas sota regència.
Enríquez y de Velasco, Fadrique
(Castella, segle XV – 1538)
Comte d’Osona i vescomte de Cabrera i de Bas, pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera.
No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit (1520), i, desenganyat per la partença de Carles I de Catalunya a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera.
Cervera -varis/es bio-
Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).
Aldonça de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.
Bernat de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1287) Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.
Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).
Eldiardis de Cervera (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230) Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.
Esclaramonda de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.
Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).
Gueraua de Cervera (Catalunya, segle XIII) Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.
Guillem Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XII) Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.
Hug (I) de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.
Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).
Hug Ponç de Cervera * Veure> Hug Ponç de Bas (vescomte de Bas, 1178-1221).
Isarn de Cervera (Catalunya, segle X – segle XI) Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.
Jaume de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1276) Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.
Joan Francesc Cervera (València, segle XVI) Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.
Pere Arnau de Cervera (Catalunya, segle XII) Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.
Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).
Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).
Sibil·la de Cervera (Catalunya, segle XIII) Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.
Cervera, Pere de -varis-
Pere de Cervera (Catalunya, segle XII) Fill de Ponç de Bas i germà d’Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regent de Bas (Pere II de Bas).
Pere de Cervera (Catalunya, segle XIII) Fill d’Hug Ponç de Bas. Dit també de Serra, de Bas o d’Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d’Arborea (Pere II).
Bas, Pere de
(Catalunya, segle XII – 1140)
Primer vescomte de Bas, de la casa de Cervera. Fill gran de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.
Heretà de la seva mare el títol vescomtal. Morí fadrí i fou succeït pel seu germà Ponç de Bas.
Dades dels Països Catalans 