Arxiu d'etiquetes: vescomtat Àger

Urgell, Àlvar d’ *

Deixa un comentari

Veure> Àlvar d’Àger  (vescomte d’Àger, segle XIII).

Tost, Arnau Mir de *

Deixa un comentari

Veure> Arnau Mir de Tost  (vescomte d’Àger, segle XI).

Sança -vescomtessa Girona-

1 Resposta

(Lleó ?, Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)

Dama. Casada amb Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona i d’Àger.

No tingué fills, o bé aquests ja eren morts en traspassar el seu marit, devers el 1162.

Ermengol IX d’Urgell

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)

(o de Cabrera)  Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.

Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.

Teresa d’Entença

34 Respostes

(Catalunya, vers 1300 – Saragossa, Aragó, 20 octubre 1327)

Comtessa d’Urgell, vescomtessa d’Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d’Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d’Antillon i de Gombau d’Entença, reneboda d’Ermengol X d’Urgell.

Les noces amb l’infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10 de novembre de 1314. Alfons fou comte d’Urgell fins a la mort del seu pare el 1327.

La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L’any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya.

Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part.

Pere II d’Urgell

(Catalunya, 1340 – Balaguer, Noguera, 1408)

Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408). Fill de Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge. Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí.

Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran (1358), i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca (1363) i acudint en ajut d’Oriola (1364).

El rei el féu lloctinent seu al Regne de València (1365) i com a tal recuperà Sogorb; després li donà la baronia de Fraga (1369).

No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger. Defensà el nord de Catalunya i Aragó contra la invasió del comte de Foix el 1396.

Es casà en primeres noces (1363) amb Beatriu de Cardona, de qui no tingué successió, i en segones, amb Margarida de Montferrat, de qui tingué el seu primogènit i successor Jaume II d’Urgell.

Marquesa d’Urgell -vescomtessa Cabrera-

(Catalunya, segle XII – després 1209)

Vescomtessa de Cabrera i d’Àger. Era filla gran d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.

Es casà amb Ponç III de Cabrera.

Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d’Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.

Cabrera, Ponç III de

11 Respostes

(Catalunya, vers 1152 – 23 gener 1199)

Vescomte de Cabrera i d’Àger (vers 1165-vers 1198). Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII d’Urgell.

Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya. El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent.

Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable.

Cabrera, Ponç II de

4 Respostes

(Catalunya, 1105 – Lleó, Castella, 24 febrer 1162)

Vescomte de Girona i d’Àger (1132-vers1144), dit també Ponç Guerau de Cabrera.

Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals.

Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger.

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família.

Cabrera, Guerau III de

4 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1158/65)

Noble i trobador. Vescomte de Girona i d’Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (vers 1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera.

El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona i del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer.

Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.