Arxiu d'etiquetes: valls

Besiberri, el

8 Respostes

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).

Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).

Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.

La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.

Bellera, riu de

20 Respostes

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques.

Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l’antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada.

Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca.

La seva vall és anomenada vall de Bellera.

Becero, canal de

Deixa un comentari

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.

És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).

La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.

Baiasca

7 Respostes

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Poble. Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní.

Es troba a la vall de Baiasca, d’origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.

Àssua, vall d’

15 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall que davalla del massís del Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb. És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano. Comprèn els pobles de Llessui, cap de la vall, Saurí, Altron, Sorre, Bernui, Caregue i Escàs.

El centre de la vall havia estat, des del segle X, el castell de Torena, foren importants també els castells de la Torre, vinculat els segles XI i XII a la família Àssua, i el de Malavella. Amb el nom de quarter d’Àssua era conegut un dels quarters del vescomtat de Castellbó des del segle XV.

Són interessants les esglésies romàniques de Sant Pere de Llessui, de Santa Maria de Bernui i de Sant Esteve de Menauri i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

La transformació de Llessui en centre d’esports d’hivern ha donat un nou impuls a l’economia, limitada fins no fa gaire a la ramaderia i a una agricultura precària.

Arròs -Vall d’Aran-

4 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.

L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.

Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.

Àrreu -Pallars Sobirà-

3 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.

L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).

Aro, vall d’

9 Respostes

(Castell-Platja d’Aro / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Fossa tectònica, entre els dos municipis. Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’est a oest la serralada Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro (o Ridaura).

La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro (o de la vall d’Aro), a l’extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d’Aro.

Aós -Alt Urgell-

7 Respostes

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

(ant: Os d’Urgell o de Cívis)  Poble de l’antic municipi de Civís, situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d’Enclar i terminal de les parròquies d’Aós i d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra.

Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d’Aós, sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixesarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt).

Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d’Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.

Pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Àneu, vall d’

57 Respostes

(Pallars Sobirà)

Alta conca de la Noguera Pallaresa, des de la gorja de Montgarri fins a Escaló, lloc on el riu es fica en un estret congost.

Té 300 km2 i està formada per la vall principal i les valls afluents (valls de la Bonaigua, d’Espot i Escart, a la dreta, i vall d’Unarre, a l’esquerra).

L’altitud oscil·la entre els 850 i els 950 m a la riba dels rius i entre els 1.700 i els 3.000 m a les muntanyes que l’envolten (massissos dels Encantats i Campirme).

El sector més característic és el del Pla d’Esterri, on els gels quaternaris excavaren una àmplia cubeta de 5 km de llarg i 2 d’ample.

El clima té un alt grau d’humitat, que possibilita l’existència d’importants boscos de pins (pi negre i pi roig), avets i petits rodals de bedolls.

El centre més important és Esterri d’Àneu.