Arxiu d'etiquetes: valls

Toses, vall de

9 Respostes

(Ripollès)

Vall, al nord-oest de la comarca. Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses (1.800 m alt) amb el massís del Puigmal (creu de Maians, 2.020 m; pla de les Salines, 2.502 m; pic de Gorrablanc, 2.550 m), al nord, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella (1.984 m) i el tossal de Rus (2.113 m), arriba fins a la serra de Mogrony (2.046 m), al sud.

La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser.

Comprèn els termes de Toses (la Vall de Toses del segle XIX), amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de Planoles (amb Planès de Rigard); a la part més baixa, al vessant esquerre, el poble de Ventolà pertany ja al terme de Ribes de Freser i el vessant dret pertany al terme de Campelles.

Històricament, ni Planoles (però sí Planès) ni Ventolà no en formaven part.

Tòro -Vall d’Aran-

4 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés.

Passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella.

Torlanda

2 Respostes

(Conesa, Conca de Barberà)

Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.

El castell de Torlanda és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.

Era pràcticament deshabitat a la fi del segle XVIII.

Tor, pla de

Deixa un comentari

(Salardú / Viella, Vall d’Aran)

Pla de la vall de l’Unyola, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.

Terradets, pas de

10 Respostes

(Noguera / Pallars Jussà)

Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l’est) del d’Ares (a l’oest).

Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d’energia elèctrica.

Teixeta, coll de la

1 Resposta

(Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)

Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

Tancalaporta, coll de

3 Respostes

(Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l’oest, de la de la Moixa, a l’est.

Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.

Subenuix, coma de

6 Respostes

(Espot, Pallars Sobirà)

Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).

És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.

Sotllo

8 Respostes

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Vall de la vall Ferrera, on hi ha l’estany de Sotllo, d’origen glacial. Rep com a emissàries les aigües procedents de l’estany d’Estats.

Situat a 2.390 m alt, al vessant meridional de la pica d’Estats i del pic de Sotllo (3.073 m alt), al límit fronterer amb França.

Sió, ribera del -vall-

23 Respostes

(Catalunya)

Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf; més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al nord, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona. D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al nord, per la serra de Montclar i, al sud, per la serra d’Almenara.

Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals.

Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada.