(Montblanc, Conca de Barberà)
(o la Vall) Antic terme. Esmentat el segle XIV.
Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.
(Montmajor, Berguedà)
(o Valielles de Busa) Antiga quadra, que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls), tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l’estret de Valielles, que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora (aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars).
Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllari.
(Salardú, Vall d’Aran)
Vall de l’antic terme d’Arties, on hi ha el riu de Valarties, que neix al peu dels pics de Besiberri i Montardo d’Aran, i aflueix per l’esquerra a la Garona.
És un riu molt curt, però cabalós. Mou la central hidroelèctrica d’Arties.
(Ripollès)
Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).
És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.
(Catalunya)
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.
El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.
(Pla d’Urgell / Urgell)
Extensa plana de la Depressió Central Catalana, format per les dues comarques i part de les de Noguera, Garrigues i Segrià, a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió. A l’est i al sud aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa.
Així, només el sector de la comarca administrativa de l’Urgell, a l’oest de Tàrrega -que en resta exclosa-, al sud de la serra d’Almenara i al nord de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues (amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca), el sector sud-oriental de la comarca de la Noguera (amb Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Penelles, Vallfogona i Térmens) i el més oriental de la comarca del Segrià (amb Vilanova de la Barca, Alcoletge i els Alamús).
La gran coincidència d’aquest territori amb l’àrea regada pel canal d’Urgell al sud de les serres de Bellmunt i d’Almenara ha fet que sovint hom hi inclogui també altres termes regats, com Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Albatàrrec, del Segrià; d’altra banda, per aquestes raons, hom n’exclou actualment Vilagrassa, Sant Martí de Maldà i Belianes. Abans de la construcció del canal era una terra deserta, dedicada fonamentalment al pasturatge.
Encara que amb una extensió més reduïda, a l’alta edat mitjana hom coneixia el pla d’Urgell amb el nom de plana de Mascançà; Linyola n’era el centre al segle XI.
(Bagergue, Vall d’Aran)
Depressió (2.515 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Coserans, entre la capçalera de la vall de l’Unyola i la coma d’Urets (terme de Sentein).
(Setcases, Ripollès)
Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l’est) i el de Carançà (a l’oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau.
Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana.
A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d’altitud, el 1975 s’hi bastí l’estació d’esquí Vallter.
(Viella, Vall d’Aran)
Alta vall, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra Sescorjada, dins l’antic terme d’Arròs, i s’uneix al seu col·lector prop de la farga Guerri, dins el terme de Canejan.
(Llessui, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Depressió (2.083 m alt), a la serralada que separa les valls Fosca i d’Àssua.
S’obre entre la serra d’Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord.
Dades dels Països Catalans 