(València, segle XVI – Porta-Coeli, Itàlia, 1651)
Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna.
És autor de molts escrits religiosos.
(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)
Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).
El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.
La seva producció fou abundant.
(València, 1845 – 1915)
Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.
Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.
(València, octubre 1730 – agost 1789)
Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.
Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.
Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.
(València, 1609 – 1685)
Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.
(València, 1390 – 1460)
Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Refusà el bisbat de Sigüenza.
Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà.
(València, 1893 – 1978)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).
El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.
Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.
(València, 1737 – després 1792)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista.
Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella (Múrcia).
(València, 1623 – Madrid, 1694)
Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.
Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.
Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.
És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.
(València, 21 febrer 1817 – 15 desembre 1878)
Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte de l’Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent.
Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València.