Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Esteve i Marquès, Agustí

Deixa un comentari

(València, 12 maig 1753 – vers 1820)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Madrid, on obtingué el primer premi de la de San Fernando. Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778. El 1800 esdevingué pintor de cambra de Carles IV de Borbó i acadèmic de Sant Carles.

Rebé la influència de Mengs i sobretot de Goya, fins al punt que li foren atribuïdes algunes obres del mestre. Poc abans de morir tornà a València.

Realitza excel·lents retrats, com el de la reina Maria Lluïsa, Ferran VII, Manuel Godoy (amb uniforme de guàrdia de corps), L’onzena duquessa d’Osuna, Cardenal Lorenzana, Ferran Selma, Josep Esteve i Bonet i El gravador Selma.

Esteve i Fuertes, Gabriel

Deixa un comentari

(les Cases de Bàrcena, València, 1900 – València, 19 setembre 1987)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 amb la medalla d’or i a la internacional de París de l’any 1937.

La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat.

D’entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l’horta (1930), Alcalde d’Albuixec (1948), Xiques de Massalfassar (1934), un retrat de Nativitat Domínguez de Roger, etc.

Esteve i Cervera -germans-

2 Respostes

Foren fills i successors de l’impressor Josep Esteve i Dolç.

Josep Esteve i Cervera  (València, 1747 – 1820) Impressor. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el “Diario de Valencia”. El 1807 i el 1808, s’associà amb el seu germà. Durant l’ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d’ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el “Diario Constitucional de Valencia” i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.

Miquel Esteve i Cervera  (València, segle XVIII – segle XIX)  Impressor. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s’associà amb el seu germà Josep.

Esteve i Bonet, Josep

10 Respostes

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.

Estellés i Rams, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1839 – 1861)

Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.

Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).

Estellés i Gadea, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1833 – 1906)

Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).

Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).

Estellés, Ramon

Deixa un comentari

(València, 1850 – 1899)

Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz.

Esquerdo i Sapena, Onofre

2 Respostes

(València, 1635 – 17 agost 1699)

Erudit, genealogista i heraldista. Germanastre de Vicent Esquerdo i Pastor. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap.

Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs bibliogràfics, perduts, llevat d’una relació dels justícies i els jurats de València i d’un nobiliari valencià (publicat el 1963).

Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d’un manuscrit català d’un seu avantpassat.

Esquerdo i Pastor, Vicent

1 Resposta

(València, 1597 – 1630)

Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d’Onofre Esquerdo i Sapena.

És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests (1620-26).

Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint

14 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)

Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d’Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l’estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l’escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio.

D’entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.

Fou el pare de Miquel Jeroni Espinosa i Castro  (València, 1625 – 1701)  Pintor. Col·laborà amb el seu pare.