(València, 1566 – 1648)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou prior de diversos convent i provincial de l’orde. Destacà com a predicador.
És autor de sermons remarcables.
Thous, Esteve de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)
Terrassa, Gregori
(València, segle XVII – 1676)
Jurista. Era notari públic de València i familiar de la Inquisició.
És autor de les obres Compendium, sive Epitome theoricae artis notariae i Formularium diversorum instrumentorum contractuum, ambdues editades el 1636.
Terrádez i Rodríguez, Joan
(València, 1 novembre 1913 – 3 novembre 2002)
Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes “Avicultura Española” i “Avigan”.
Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris.
Tent, Vicent
(València, 1922 – Madrid, 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva breu carrera artística havia destacat ja bastant en obres d’inspiració religiosa.
Téllez-Giron i Belloch, Lluís
(València, 21 juny 1808 – 19 abril 1878)
Pintor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles, on actuà per un temps de director interí.
Conreà sobretot la pintura de tema històric o religiós. Té algunes obres al Museu de Belles Arts de València.
Teixidor i de Otto, Jordi
(València, 8 octubre 1941 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966. Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca.
Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta. Posteriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art -sèrie Portes (1968)-. Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color.
Després de dos anys de residència a Nova York (1979-80) es refermà en aquest camí, bé que cercant d’integrar entonacions càlides diverses.
Teixidor, Josep -erudit, s. XVIII-
(el Grau de València, 1694 – València, 1775)
Erudit. Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó.
Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un episcopologi fins el 1773, anotacions a les Trobes de Jaume Febrer, que considerà autèntiques, correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de V. Ximeno.
Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.
Tébar, Ximo
(València, 30 març 1963 – )
Guitarrista, productor i compositor de jazz. Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz. Es professionalitzà a disset anys.
Els anys 1980 fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo. Paral·lelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997.
Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol.
Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo (1990), Hello Mr. Bennett (1992), So what (1997) i Homepage (1998).
Taust, Joan
(València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)
Prelat i frare mercedari. Era doctor en teologia. El 1394 fou nomenat bisbe d’Osca. Fou confessor de Martí I l’Humà, que li encarregà que vetllés pel petit Frederic de Luna, bastard del difunt Martí I el Jove.
El 1410 fou promogut bisbe de Sogorb i Albarrassí pel papa Benet XIII. En aquesta diòcesi celebrà un sínode, el 1417, i en publicà les constitucions.
Tarín i Juaneda, Rafael
(València, 23 octubre 1862 – 11 desembre 1923)
Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia.
Autor d’Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí “La Semana Católica” de València.
Dades dels Països Catalans 