(València, 1938 – Sevilla, Andalusia, 25 setembre 2011)
Metge. Especialitzat en radiologia, forense (1962) i professor d’història de la medicina. Catedràtic de terapèutica física de la universitat de Sevilla (1970).
És autor de Medicina y sociedad en la España romana, coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud (1980), i molts altres llibres. També ha cultivat la literatura i guanya el premi Nadal de 1980 amb la novel·la Concerto grosso.
(València, 19 març 1867 – 1922)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París.
Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Teodor Llorente i d’altres llibres.
(València, 1889 – Paterna, Horta, 1936)
Polític i poeta. Llicenciat en dret (1913), publicà diversos poemes en català i castellà, en periòdics valencians. Fundà a València la Joventut Maurista; durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo.
Col·laborà en la fundació de la Unión Monárquica (1930). Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936.
(València, 1763 – 31 agost 1837)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes. El 1798 esdevingué acadèmic de pintura. Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles (1806), acadèmic de mèrit de flors (1810) i director de la Sala de Flors (1815). El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando.
Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa. Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet (Camp de Morvedre), al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid.
(València, 1923 – Madrid, 8 abril 2020)
Pintor. Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i marxà després a Madrid becat per la diputació de València. El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès.
Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, des d’on posà en pràctica el que hom a anomenat realisme social. El grup fou desfet, com a conseqüència d’una crisi interna, el 1964, coincidint amb la creació d’Estampa Popular de València i Estampa Popular de Barcelona. Practicà, a més de la pintura, la xilografia i l’aiguafort.
(València, 1912 – 23 agost 2001)
Erudit. Ha estat professor de literatura castellana de la universitat de València, i cronista provincial, arxiver de la diputació i director de la “Revista Valenciana de Filologia” (1951).
Ha publicat La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XVIII (1960) i alguns articles sobre història del teatre a València.
(València, 1842 – segle XIX)
Escultor. Entre les seves obres destacà la Flora que figura en una font pública de València.
(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)
Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.
Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.
Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).
(València, 1759 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1825)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l’endemig fou pensionat a Madrid i a Roma.
El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l’Acadèmia artística d’aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l’ensenyament de pintura.
Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.
(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)
Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.
Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).
És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.
Dades dels Països Catalans 