(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)
Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.
Sánchez, Miquel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Sánchez, Frederic
(Antella, Ribera Alta, 1744 – València, 1809)
Jurista. Fou tresorer de l’Hospital General de la capital valenciana.
És autor d’una Disertación sobre el utilísimo fruto del arroz y su cosecha (1809).
Sanç i Moià, Josep
(Alcoi, Alcoià, 22 març 1884 – València, 31 gener 1962)
Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica.
Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de dietari).
Sanç, Pere Lluís
(València, segle XVI)
Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria.
Per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del segle XVI.
Sanç, Joan
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)
Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.
Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.
Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.
És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.
San Valero i Aparisi, Julià
(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)
Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.
S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).
Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.
Samorera, Andreu
(València, segle XIV)
Vice-canceller reial. Com a assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, li fou encomanat el procès pel qual Jaume III de Mallorca fou destituït i mort. Intervingué en l’expedició contra Mallorca (1343), però el 1347 es posà en contra de Pere III en passar-se als unionistes valencians, dels quals també fou l’assessor jurídic.
Salvador i Segarra, Matilde
(Castelló de la Plana, 23 març 1918 – València, 5 octubre 2007)
Compositora. Germana de Josefina. Deixebla de Vicent Asèncio, ha escrit música religiosa i un centenar de cançons.
És autora de les òperes La filla del rei Barbut (1943) i Vinatea (1974), així com de ballets, entre els quals excel·leix El segoviano esquivo (1960).
Salvador i Segarra, Josefina
(Castelló de la Plana, 20 febrer 1920 – València, 20 maig 2006)
Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània.
Ha estat professora als cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l’Institut Musical Òscar Esplà, d’Alacant.
Salvador i Montserrat, Vicent
(València, 1825 – 1895)
Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.
Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).
Dades dels Països Catalans 