(País Valencià, segle XVI – València, 1605)
Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581.
És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.
(la Salzadella, Baix Maestrat, 1670 – València, 1746)
Frare carmelità. Deixà escrits nou volums de sermons i de treballs diversos.
(València, 13 desembre 1849 – 7 juliol 1880)
Pintor. Féu la carrera d’arquitecte. Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès, a València, i de Domenico Morelli, a Roma.
Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca (adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid), obra influïda per Emili Sala i E. Rosales.
(València, 1874 – 30 gener 1933)
Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del segle XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902.
Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc.
En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València.
(Saragossa, Aragó, 16 agost 1908 – València, 15 maig 1978)
Metge. Establert a País Valencià des del 1958. Especialitzat en temes sociològics i ecològics, ha pronunciat conferències.
Ha publicat nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado (1970), Ruta y patria del Quijote (1872), La sexualidad femenina (1975) i Informe sexual de la mujer española (1978).
(Algesires, Andalusia, 1851 – València, 17 febrer 1908)
Erudit i bibliòfil. Delegat regi d’ensenyament primari, era membre de diverses entitats, com ara l’Acadèmia de Sant Carles i Lo Rat Penat. Va escriure en diversos periòdics i reuní una biblioteca molt important (12.000 volums i diversos documents), que llegà a l’ajuntament valencià.
Entre els seus treballs excel·leix Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 (1898).
(València, 1832 – 1892)
Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).
Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.
(València, segle XVIII – 1809)
Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer.
Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.
(País Valencià, segle XVI – València, després 1561)
Poeta. Era comerciant. Convocà el 1532 el certamen poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València, en el qual també hi participà.
(Alcoi, Alcoià, 1510 – València, 5 febrer 1572)
Humanista. Estudià medicina a València, on a partir del 1539 estigué vinculat a la universitat com a catedràtic de gramàtica i retòrica.
La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca.
Edità texts de Ciceró, de Georg Cassander, i el seu Methodus oratoriae (1568). Poesies seves, en llatí i en castellà, figuren en edicions de l’època.
Dades dels Països Catalans 