Arxiu d'etiquetes: València (geo)

Sant Miquel dels Reis

15 Respostes

(València, Horta)

Monestir de jerònims, fundat a extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona a els Orriols. Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535.

Els inicis del monestir foren molt turbulents: els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici. Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà a favor dels jerònims el 1570.

L’edificació actual es construí entre el 1537 i el 1644, i es féu segons els plans d’Alonso de Covarrubias, amb moltes influències d’Herrera, i en resultà una espècie d’Escorial en petit. La portada barroca de l’església s’acabà el 1644, i l’any següent en consagrà l’església l’arquebisbe de València Isidoro Aliaga.

El conjunt de l’edificació és de planta rectangular, amb dos grans claustres -un d’ells inacabat- a cada costat de l’església i fortes torres quadrades als angles. Ressalten també de la seva estructura les dues torres que fan costat a la façana de l’església i la cúpula del temple. La llarga durada de les obres i el pas successiu dels arquitectes J. Barrera, J. Ambuesa i M. Olinde aportaren algunes modificacions al pla general i imprimiren més severitat a l’obra.

El nou convent fou dotat esplèndidament pel fundador, el duc Ferran d’Aragó, que morí el 1550 i hi deixà també una rica biblioteca amb uns 200 còdexs amb miniatures renaixentistes italianes, guardades moltes d’elles a la Universitat Literària de València.

El convent fou un centre de vida religiosa i de cultura fins el 1835. El 1849 s’hi instal·là un asil de pobres, el 1852 una presó de dones, i el 1869, després d’haver-se desmantellat l’església i modificat la distribució del convent, el 1874 es convertí en presó o penitenciari, destinació que ha tingut fins el 1966.

L’any 2000 hi fou inaugurada la Biblioteca Valenciana, amb un fons d’uns 700.000 documents, i el 2001 es convertí també en la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Sant Joan del Mercat

7 Respostes

(València, Horta)

(o els Sants Joans)  Església parroquial, d’origen gòtic (1368). Fou reformada en estil barroc (1603-1700).

A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi col·laboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia; la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino (1697-1700), de tema apocalíptic. A la façana, més clàssica, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç.

Les pintures i talles de les capelles -obres de Capuç, Boney, Joan Conchillos, Josep Vergara (murals de la capella de la Comunió), etc- han estat força malmeses.

Sant Domènec de València

10 Respostes

(València, Horta)

Convent dominicà de la ciutat, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria. Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I el Conqueridor, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians. Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent.

S’hi reuniren capítols generals de l’orde (1370 i 1596) i corts valencianes (1604). Carles I (1542) li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits.

Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de nou el 1843 com a capella castrense; el convent es destinà a capitania general, a parc d’armes, casernes d’infanteria i artilleria i oficines militars. Quan el 1892 els dominicans retornaren a València, s’establiren a l’antic convent de dominicans de Santa Caterina i després en un convent i església nova dedicada a Sant Vicent Ferrer, beneïda el 1907.

De l’antic convent resten dues capelles: la de Sant Vicent Ferrer i la dels Reis. L’església principal fou renovada el 1382 i de nou el 1532 i el 1692, i demolida després de l’exclaustració. La capella de Sant Vicent correspon a part de l’antic creuer i fou edificada el 1460, poc després de la canonització de Vicent Ferrer i transformada en neoclàssica entre el 1772 i el 1781 per Antoni Gilabert; és precedida per una façana renaixentista pagada per Felip II.

La capella dels Reis es construí entre el 1439 i el 1463 a despeses d’Alfons IV el Magnànim i Joan II el Sense Fe: és un edifici gòtic de voltes estrellades sense crestes, i té al seu centre la gran tomba de marbre dels marquesos del Cenete (1603); el seu presbiteri és de tipus plateresc, amb un retaule del 1588.

A l’edifici de capitania hi ha el claustre gòtic, de grans finestrals d’arcuacions, restaurat, i al parc d’artilleria el gran refetor fet construir el 1560 pel prior Pere Salamanca i la sala capitular o sala de les Palmeres, sostinguda per quatre fines columnes que s’obren amb nervadures i ornada per finestres, amb rosasses entrellaçades, obra dels Boïl, del segle XIV, que tenen l’escut als murs i hi tingueren la seva tomba.

Altres elements, com un petit claustre, més modern, el campanar, començat el 1648, portes i finestres gòtiques, sarcòfags (alguns al Museo Nacional de Madrid i altres al Museu de Belles Arts de València), retaules i pintures completen el conjunt monumental d’aquest malmès convent.

Sant Antoni -varis geo-

1 Resposta

Sant Antoni  (Almassora, Plana Alta)  Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.

Sant Antoni  (Betxí, Plana Baixa)  Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.

Sant Antoni  (la Granada, Alt Penedès)  Caseria, al nord del poble.

Sant Antoni  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.

Sant Antoni  (València, Horta)  Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.

Sant Antoni  * (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Veure> l’Ermita de Sant Antoni  (caseria).

Saler, el

3 Respostes

(València, Horta)

Llogaret, prop de la costa, al sud del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l’Albufera.

Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’oest en terres d’arròs.

Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa. Pertany a l’antic terme de Russafa.

Saïdia, la

1 Resposta

(València, Horta)

Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la sèquia de Mestalla.

Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I el Conqueridor havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica. La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola.

La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe. Malgrat reconèixer la filiació de Vallbona, el nou monestir admeté la paternitat immediata de l’abat de Benifassà. Al segle XVII tingué fama de santedat l’abadessa Gertrudis d’Anglesola (1641-1727).

Durant la guerra contra Napoleó fou fet demolir per la junta de defensa de la ciutat, per temor que s’hi fortifiquessin les tropes napoleòniques. Les monges residiren a diversos indrets de la ciutat fins que el 1820 iniciaren la construcció d’un nou convent al mateix solar.

En la guerra civil de 1936-39 la comunitat fou dissolta i el monestir saquejat i destruït la major part del tresor artístic i documental (entre altres, el cor de talla i altres objectes valuosos procedents de Valldigna).

El 1954 la comunitat s’uní a l’estricta observança de l’orde i el 1965 es traslladà a Benaguasil (Camp de Túria) amb el mateix nom de Gratia Dei.

Sagunt, barri de -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Barri de la ciutat, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà pel pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del nord.

Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes. En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions.

A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri.

Russafa

10 Respostes

(València, Horta)

Barri situat en l’àrea sud de la ciutat. Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del segle XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70. En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme.

Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites instal·lacions comercials. Hi ha instal·lades algunes petites indústries. La seva població és, sobretot, de classe mitjana baixa. Fou municipi fins el 1877, que fou incorporat a València.

El seu origen, conservat pel topònim, fou un palau i uns jardins construïts al segle IX per Abd Allāh al-Balansī (?-823). Després el parc fou utilitzat com a públic (potser fou destruït l’edifici). Per la seva situació, en el raval s’instal·là Álvaro Háñez (1085) i fou camp principal per a les tropes de Jaume I durant el setge de València (1238). Donat als templers, Jaume I els el comprà (1246) i fou senyoria de la corona fins a la seva annexió a la ciutat.

Un dels seus edificis destacables és la parròquia (Sant Valeri). La primitiva església (1239) fou destruïda per un incendi (1415). Les obres de l’actual començaren el 1636 i acabaren el 1740, any d’acabament del campanar. Hom l’atribueix a Joan Baptista Pérez i Joan Pérez i Castiel i imita l’estil de Xoriguera. En la seva decoració tenien un lloc destacat els sòcols de taulellets.

Rovella, sèquia de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Sèquia del Túria. La darrera, aigües avall, de les set sèquies de la dreta del riu, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València. El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades; darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet.

Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal; comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo. La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha. Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat.

A l’edat mitjana aquesta sèquia fou el canal industrial més important del Regne de València. Les investigacions arqueològiques de Nicolau Primitiu Gómez han demostrat el seu origen islàmic.

Inicialment fou anomenada sèquia de Russafa, poble les terres del qual regava, però ja el 1344 apareix amb el nom de Na Rovella, probablement a causa del molí de Rovella, intramurs (en aquest molí hi hagué des del 1520 fins al 1764 una important impremta). Servia els obradors de tintorers, estorers i blanquers, així com els de teixidors i paraires. Era important també la seva funció de neteja de les clavegueres de la ciutat.

Roteros

2 Respostes

(València, Horta)

Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat. Creada després de la conquesta cristiana fora el primitiu recinte murallat.

En aquest indret el mur passava per l’actual carrer de Roteros, a ponent de la porta de Serrans.