Veure> Sant Joan de la Ribera (convent de franciscans descalços).
Ribera, la * -València-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (geo)
Recatí, el
Antic estany, contigu a l’Albufera (amb la qual es comunicava a través de l’Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l’extrem meridional del municipi.
Rascanya -València-
Antiga alqueria d’època islàmica, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I el Conqueridor a Guillem d’Aguiló.
La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l’esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d’hortalisses.
Rafalell
Caseria, al sector occidental de l’antic terme de Rafalell i Vistabella.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I el Conqueridor donà el 1248 a Ramon de Pujades.
Quart, torres de
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat, a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del segle XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar.
Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.
Quart, sèquia de
(Quart de Poblet / València, Horta)
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó.
És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües.
Mestalla, sèquia de
Sèquia de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València. Deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel nord.
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900 ha (1971), progressivament en minva pel creixement urbà.
Ha donat nom a l’estadi de Mestalla del València Club de Futbol i a partir de la construcció del camp en aquesta zona de la ciutat.
Mauella
Poble, a 8 km de la ciutat, Juntament amb Teuladella, forma un enclavament (1,08 km2) entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl.
L’església (Sant Benet) depèn de la d’Albalat dels Sorells. El municipi fou annexat a València el 1891.
Massarrojos
Poble, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la sèquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.
Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos.
L’església parroquial (Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria) és del segle XVII, i depèn de la parròquia de Montcada.
El municipi fou annexat al de València el 1898.
Marxalenes
Barri de la ciutat, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saïdia.
Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saïdia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València.
Fou urbanitzat a la primera meitat del segle XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern.
Dades dels Països Catalans 