Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Comprehensorium

1 Resposta

(València, 1475)

Diccionari llatí. El més antic dels publicats als Països Catalans. És un dels primers llibres impresos a València i el primer incunable català amb colofó datat. L’autor només és conegut pel nom de Johannes.

És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies (segle XI), de les Derivationes d’Uguccione de Pisa (segles XII-XIII) i del Catholicon de Giovanni Balbi (segle XIII).

Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana.

Col·legi d’Advocats de València

7 Respostes

(València, 1759 – )

Corporació professional de llicenciats en dret. Fou creat per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III de Borbó, el 1761.

Actualment té el local social al Palau de Justícia de València; l’any 1972 tenia 1.933 col·legiats. Posseeix una biblioteca important.

Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació.

Cisne, El

2 Respostes

(València, 15 febrer 1840 – 15 octubre 1840)

Setmanari de literatura. Publicat per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix. En sortiren 37 números. Fou la primera publicació valenciana il·lustrada amb litografies. Adscrita al romanticisme.

Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d’“El Mole”, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la col·laboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari; tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat.

Cirialots, els

Deixa un comentari

(València, 1551 – )

Comparsa de la processó del Corpus a la ciutat, constituïda per vint-i-sis personatges vestits amb albes, cofats amb corones i caracteritzats amb barbes i cabelleres llargues, els quals se situen immediatament davant la custòdia i porten uns grans cirials amb les armes de la ciutat.

Originàriament n’eren només vint-i-quatre i representaven els Ancians de l’Apocalipsi (1551).

Chornaler, El

Deixa un comentari

(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)

Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.

Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.

D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.

Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.

Cercle de Belles Arts de València

2 Respostes

(València, 1894 – )

Associació cultural. Creada per un grup d’artistes que s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.

Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important. El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment.

Després de la guerra civil de 1936-39 s’instal·là al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure.

Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix; hom hi dóna conferències i hi edita publicacions. Té en propietat obres d’importants artistes valencians.

Centre d’Investigacions i Activitats Subaquàtiques de València

Deixa un comentari

(València, 1957 – )

(CIAS)  Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol.

Té seccions d’escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia.

Ha portat a terme estudis biològics; la secció d’arqueologia ha recuperat, entre d’altres peces, un Efebus grec.

Centre de Cultura Valenciana

17 Respostes

(València, 20 gener 1915 – 1978)

(CCV)  Corporació constituïda sota el patrocini de la diputació provincial. En un primer projecte (1913), promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans. Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament condecorativa, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria.

Ja el mateix 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana, que en denunciaren el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres. Aquests tenen el títol de director de número i són presidits per un director degà, de caràcter electiu; l’entitat designa, de més a més, directors corresponents, entre persones residents fora de València.

El 1928 començà a publicar la revista “Anales del Centro de Cultura Valenciana”. d’aparició irregular.

El 1937, la diputació provincial de València creà l’Institut d’Estudis Valencians, que substituïa el Centre amb uns criteris més amplis i més exigents, però el 1939 reprengué la fòrmula originària.

Filials seves són el Conferència Club i l’Associació de Cronistes del Regne.

Vers la fi del franquisme adoptà una normativa lingüística secessionista de la llengua catalana i, el 1978, prengué el nom d’Acadèmia de Cultura Valenciana.

Centre d’Actuació Valencianista

2 Respostes

(València, agost 1931 – desembre 1935)

(CAV)  Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.

Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l’oposició de l’Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista.

Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l’anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l’Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d’Esquerra.

Casa de Misericòrdia de València

1 Resposta

(València, 7 octubre 1670 – )

Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se’n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria.

El 1952 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Pallares. Disposà de bons tallers de torneria, d’electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc. i en tenien cura les filles de la caritat.

A partir del 1981 l’edifici és un institut d’ensenyament i alberga la Universitat Nacional d’Educació a Distància.