Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Quatre Z, Els

Deixa un comentari

(València, 1961 – 1969)

Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.

Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.

Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.

Gorg -revista, 1969/72-

5 Respostes

(València, juny 1969 – abril 1972)

Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Josep Senent i Anaya.

Era redactada totalment en català, l’ús del qual reivindicava.

Arribà a fer una tirada de 8.000 exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.

Gloriosos, els

Deixa un comentari

(València)

FOLK Festa tradicional de la ciutat, pròpia de l’antic dissabte de Glòria.

Hom sortejava un premi per al carreter que primer arribés, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria.

Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans.

Generalitat de València, Palau de la

11 Respostes

(València, 1421)

Edifici públic. Iniciat en estil gòtic, la seva total construcció no es dugué a terme fins al final del segle XVI, ja en estil renaixentista.

La porta i els finestrals de la façana foren construïts per Pere Compte i Joan Guiverro entre els anys 1481 i 1541. La gran torre fou projectada pel mestre Montano el 1518, i les obres de construcció duraren quasi tres quarts de segle. Des del pati, una porta amb arc polilobulat dóna accès a la sala Daurada, amb teginats de Genís Llinares (1534-35).

A la planta superior hi ha l’oratori, amb un retaule del 1607, i la sala de Corts, amb teginats també de Llinares (1540) i una galeria de Gaspar Gregori (1563-66).

L’edifici fou ampliat l’any 1952 seguint l’estil de les construccions anteriors.

A partir del 1982 és la seu del govern de la Generalitat Valenciana.

Generación Consciente

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, juny 1923 – València, novembre 1928)

Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (1923-25) i després a València (1925-28). Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor.

Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure.

Posteriorment es convertí en “Estudios”.

Gazeta de Valencia

1 Resposta

(València, 7 juny 1808 – gener 1815)

Publicació quinzenal en castellà que fou publicat amb diversos títols.

Va ésser el primer periòdic polític del País Valencià i l’òrgan de la Junta Suprema de València durant la guerra del Francès.

Gayato, El

Deixa un comentari

(València, abril 1915 – juliol 1915)

Periòdic humorístic setmanal. Dirigit per Gaspar Thous, hi col·laboraren Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramon Díaz i Enric Blay.

Fundació Entomològica Torres Sala

Deixa un comentari

(València, 1976 – )

Fundació. Constituïda amb la col·lecció de més de 100.000 insectes llegada per Joan de Torres Sala d’Orduña i Feliu.

La seva finalitat és promoure els estudis de recerca entomològica al País Valencià.

Fénix, El

6 Respostes

(València, 8 juny 1844 – 18 novembre 1849)

Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats.

Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones.

Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” (3 setembre 1848 – 8 abril 1849).

Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l’època.

Extravagants, Els

Deixa un comentari

(València, 1736)

Nom popular d’una sèrie d’auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L’any 1824 les reimprimí Ildefonso Mompié de Monteagudo.

Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes.