(València, segle XVII)
Poeta i frare. Versificà en llengua catalana.
Cucarella, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (bio)
Cetina -argenters-
(València, segle XV – segle XVI)
Família d’argenters. El primer membre dels quals fou:
Francesc Cetina (València, segle XV) Argenter. Era argenter de la catedral de València (1459), on intervingué en la realització del retaule major d’argent (1471-89); possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli (1474), i no el seu fill:
Bernat Joan Cetina (València, segle XV – segle XVI) Argenter. Documentat del 1495 al 1513, col·laborà amb el seu pare, entre altres obres, en el retaule d’argent de la seu de València. Un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral (1548).
Ceriol, Frederic
(València, segle XVI)
Teòleg. Malgrat les seves doctrines no gaire ortodoxes, fou protegit per Carles I i per Felip II.
Del seu llibre Del consejo y del consejero se’n feren diverses edicions, i a la Biblioteca Rivadeneyra publicà l’obra Rhetoricorum libri III Bonomia sive de libris sacris convertendis in vernaculam linguam, que fou condemnada pel concili de Trent.
Cavalleria, Jafuda de
(País Valencià, segle XIII – València ?, després 1276)
Gran financer. Pertanyent a la minoria hebrea. Gaudí de gran consideració a la cort de Jaume I el Conqueridor, al qual prestà en diverses ocasions quantitats importants.
El 1260 fou nomenat batlle de Saragossa, per tal de cobrar-hi en nom del monarca rendes i drets de benefici reial.
El 1276 era batlle reial de València, on rebé noves distincions del rei, algunes d’elles extensives al seu fill Salomó de Cavalleria.
Castellví -llinatge-
(País Valencià, segle XIV – segle XVI)
Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391) Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.
Altres membres d’aquest llinatge foren:
Gaspar de Castellví (País Valencià, segle XV) Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.
Gilabert de Castellví (País Valencià, segle XV) Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.
Jaume de Castellví (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.
Lluís de Castellví (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.
Miquel de Castellví (València, segle XVI) Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.
Pere de Castellví (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.
Basili de Castellví i de Ponç (País Valencià, segle XVII) Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.
Castellnou, Joan de -escultor-
(València ?, segle XV)
Escultor i argenter. Documentat del 1426 al 1490.
Féu la magnífica custòdia de la seu de València, encarregada el 1442, d’or i de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra.
A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira (1465), d’alabastre.
Fou el pare o el germà de Jaume de Castellnou (País Valencià, segle XV) També escultor i argenter.
Castanyeda, Abdó
(València, segle XVI – 1629 ?)
Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d’estil pre-ribaltià.
Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València.
Carbonell, Joan -eclesiàstic-
(València ?, segle XV – segle XVI)
Eclesiàstic i apologista. Mestre en arts i en teologia.
Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria (València 1502), i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist, amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” (València 1520).
Burguès, Jeroni Joan
(València, segle XVI)
Humanista. Es formà a Bolonya.
És autor d’un repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes: Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis (1596).
Borgunyó, Joan -València-
(València, segle XIII – segle XIV)
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).
És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.
Dades dels Països Catalans 