Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Estelrich i Perelló, Joan Lluís

(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)

Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).

Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.

Deià, Lluís de

(Deià, Mallorca, 1696 – Illes Balears, segle XVIII)

Frare caputxí. És autor d’un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d’obres religioses.

Cladera i Company, Cristòfor

(sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)

Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802).

A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Es conserven els seus Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca.

Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Fou funcionari del ministeri de l’interior de Josep I Bonaparte i pel fet d’ésser afrancesat visqué a l’exili fins al 1814.

És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

Carreras i Sanchis, Manuel

(València, 1845 – 1898)

Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.

Carreras, Joan

(Catalunya, segle XIX)

Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.

Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.

Cànovas i Martínez, Lluís

(Torrevella, Baix Segura, 1857 – ? )

Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi.

Publicà algunes poesies i narracions originals.

Barbastre, Joan de

(Aragó, segle XIV)

Traductor, cal·lígraf i miniaturista del rei Pere III el Cerimoniós. La seva trigança a traduir uns llibres francesos que li havia encarregat el sobirà produïren que aquest s’hi indisposés i li negués una escrivania que sol·licitava (1371).

Més tard s’hi reconcilià i féu prou mèrits perquè el rei Pere li encomanès el 1380 una còpia, que és de les dues catalanes conservades fins avui, del Llibre dels feits o Crònica de Jaume I. Treballà per al rei fins al 1386.

Encara que aragonès de naixença, pot ser considerat català per les seves activitats literàries.

Arnau de Ripoll

(Catalunya, segle XI)

Monjo. Substituí Seguí en la important tasca de traduccions del cenobi ripollès.

Se li deu una col·lecció de capitulars franques i una de concilis hispànics.

Aranyó i Oñate, Narcís d’

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Sacerdot. Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), i a València.

Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas; ha romàs inèdita.

Abenvenist, Vidal

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Metge hebreu. Figurà, juntament amb Vidal Benvenist Saporta, com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II el Just.