Arxiu d'etiquetes: tradicions

Oliva-Llíria, estil d’

3 Respostes

(País Valencià)

Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915). És corrent a la part central del País Valencià (poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc). Apareix amb menys intensitat en altres àrees.

Es caracteritza per la representació d’escenes -motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu-, de guerra, de dansa, de caça, etc. Es contraposa a l’estil simbòlic o d’Elx-Archena.

Correspon als segles III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric.

Nins Blauets, Escolania dels *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Altre nom de l’Escolania dels Nins Blauets, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet).

Museu Faller

1 Resposta

(València, 1970 – )

Museu sobre el món de les falles. Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la col·lecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular.

Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers. La superfície construïda total de l’edifici és de 4.626 m2, i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit.

El museu conté també la Junta Central Fallera. El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació.

Enllaç web: Museu Faller

muixeranga, la

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – )

Conjunt de danses i torres humanes que representen quadres plàstics de sentit religiós. A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes.

Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en diverses localitats. A Algemesí (Ribera Alta), l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica -hi ha muixerangues documentades des del 1724- els balladors o muixeranguers, manats per un cap de colla que hom anomena el Mestre, van vestits amb pantalons i amb bruses ratllats verticalment de blau, de vermell i de blanc i amb bonets proveïts d’orelles. La composició musical que acompanya la muixeranga és interpretada tradicionalment amb tabal i dolçaina.

L’any 2011 les festes d’Algemesí foren declarades patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. En la designació hi tingueren una especial rellevància les torres humanes, tradició amb un clar paral·lelisme amb els castells, declarats també patrimoni immaterial de la humanitat l’any anterior.

Moros i Cristians, festes de

6 Respostes

(País Valencià)

Festa de diverses localitats valencianes. Se celebren en commemoració de la victòria dels cristians contra els moros. Sembla que daten de poc després de l’expulsió dels moriscs (1609).

Les colles que organitzen la festa són anomenades filaes (mores i cristianes) i cadascuna té els seus propis uniformes.

Les entitats participants tenen una junta directiva formada pel president (o primer tro, ja que és el primer a disparar l’arcabús), el secretari (o darrer tro, que és el darrer a disparar) i el tresorer (o cop, el qual dispara enmig de la formació).

Misteri d’Elx

10 Respostes

(Elx, Baix Vinalopó)

(o Festes d’Elx)  Representació dramàtica del misteri de la mort i assumpció de la Mare de Déu que té lloc anualment a l’església barroca de Santa Maria d’Elx els dies 14 i 15 d’agost.

Les representacions es van iniciar probablement el segle XV i s’han mantingut gairebé ininterrompudament. Són interpretades per actors locals (clergues i seglars), íntegrament cantades i acompanyades de música.

El text, en vers i en llengua catalana, es basa en escrits anteriors de la dramatúrgia asuncionista, desenvolupada a Orient i introduïda a Catalunya cap a l’any 1000.

A pesar de les disposicions del concili de Trento i gràcies a un rescripte del 1632 del papa Urbà VIII, les representacions s’han mantingut fins avui a l’interior del temple, habilitat amb una espectacular tramoia.

Enllaç web: Misteri d’Elx

Mirmanda

Deixa un comentari

(Terrats, Rosselló)

Ciutat imaginària, que la tradició situa dins l’actual terme de Terrats, aigua amunt de la Canta-rana.

Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d’encantament i de fades, s’hi relacionen.

Mas i Marí, Regí

Deixa un comentari

(Benifaió, Ribera Alta, 7 setembre 1899 – Benicalap, València, 31 maig 1968)

Artista faller. De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles. Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis.

Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking (1962), de N. Ray, i de The Fall of the Roman Empire (1964), d’A. Mann.

Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat Fallera a València.

Magdalena, festa de la -Castelló-

1 Resposta

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Festa principal de la ciutat. Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena.

Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos.

El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants.

Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.

lliura

Deixa un comentari

(Països Catalans)

Antiga unitat de pes. Dividida en 12 unces, era equivalent a uns 400 gr al Principat, a 407 gr a les Illes Balears i a 355 gr al País Valencià.