(Tortosa, Baix Ebre, 1642 – Reus, Baix Camp, 10 agost 1718)
Cronista. Religiós carmelità descalç (1661), fou professor de filosofia (1669) al col·legi carmelità de Lleida, del qual també fou rector (1676-79 i 1688-91), provincial de Catalunya (1658-88) i prior del convent de Barcelona.
És autor d’Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña (manuscrit), única font d’informació sobre la història de l’orde a Catalunya del 1586 al 1707.
(Tortosa, Baix Ebre, 1895 – 14 desembre 1970)
Historiador. És autor de valuosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948).
Ha estat un dels impulsors de la revista literària “La Zuda”.
(Tortosa, Baix Ebre, 6 setembre 1882 – 23 setembre 1958)
Historiador. Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a l’estudi històric de Tortosa i de la comarca.
D’entre les seves obres cal esmentar: Historia de Tortosa y su comarca (1939-60), Privilegis de la vila d’Ulldecona (1951), Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén (1951), Colón tal cual fue. Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada (1961), en la qual s’esforçà a demostrar que Colom era tortosí; Los códices medievales de la catedral de Tortosa (1962).
(Tortosa, Baix Ebre, 19 març 1858 – Madrid, 28 febrer 1906)
Cavaller i picador de toros, conegut com a Badila.
Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció i introduí algunes modificacions en el vestit de picador.
(Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1897 – Madrid, 20 maig 1973)
Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l’exportació d’oli al mercat sud-americà.
D’ideari tradicionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l’Estat a Burgos (1936-38).
A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central.
Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d’Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73).
(Tortosa, Baix Ebre, 12 novembre 1905 – Barcelona, 15 juliol 1992)
Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca.
La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió.
El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d’aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.
Pel juliol de 1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona.
Assistí a la decisiva reunió plenària del 4 setembre 1714. El dia 11 del mateix mes, durant l’assalt final, fou un dels qui acudiren al pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Prohom. Germà de Tomàs. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió.
Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d’infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel.
L’11 de setembre, morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d’aquella jornada.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Arquitecte. Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís (fundat el 1544 per Carles I), bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant.
El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec. Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, vers 1530)
Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València.
El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines.
Contrari en un principi als mètodes d’ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d’aquell autor castellà.
Dades dels Països Catalans 