(Torelló, Osona, segle XVII – Valls, Alt Camp, després 1660)
Argenter. Té documentades nombroses obres.
Fou administrador de l’hospital de Valls i prohom de la vila.
(Torelló, Osona, segle XVII – Valls, Alt Camp, després 1660)
Argenter. Té documentades nombroses obres.
Fou administrador de l’hospital de Valls i prohom de la vila.
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)
Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.
Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.
(Torelló, Osona, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1607 li fou encarregat un retaule de la Mare de Déu per a l’església de Granollers de la Plana.
(Torelló, Osona, 1854 – 1891)
Pintor i escultor. Era sord-mut. El seu art fou d’inspiració religiosa.
Esculpí i pintà bon nombre d’obres per a diversos temples.
(Torelló, Osona, 6 febrer 1862 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 19 juliol 1893)
Dibuixant i comediògraf. Oncle de Lambert Escaler i Milà.
Excel·lí en la caricatura i les visions humorístiques.
Publicà un àlbum amb el títol de Fullaraca. És autor del drama Al peu de la creu (1892).
Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina.
El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA.
Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre.
(Torelló, Osona, 1 juny 1764 – 19 març 1800)
Metge. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i metge honorari de la família reial.
L’any 1794 va publicar al “Diario de Barcelona” una exhortació al poble català en defensa de la pàtria i de la religió, que traduí al català.
Fou el pare de Francesc Xavier Coll i Jover.
(Torelló, Osona, 1865 – Barcelona, 1940)
Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona.
El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona.
Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual de tipista (1903). És autor d’una traducció d’El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès.