Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Estanyol, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1480 – 1534)

Teòleg tomista. Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1494), d’on fou professor (1502-03).

El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia. Estudià a París (1507), on rebé el títol de mestre en teologia (1511).

Destinat a Palma de Mallorca (1512), el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València.

És autor del tractat Opera logicalia secundum via Dr. Thomae (Barcelona, 1514).

Eimeric, Nicolau

7 Respostes

(Girona, 1320 – 4 gener 1399)

Escripturista, biògraf i canonista. Teòleg dominicà, fou vicari general de l’orde (1382), inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa (1356), nomenat per Innocent VI i jutge de causes herètiques per Gregori XI.

Home enèrgic i intransigent, la seva oposició als lul·listes li portà l’enemistat de Pere III el Cerimoniós. Després d’escriure un diàleg contra els lul·listes (1390) fou desterrat tres anys per Joan I el Caçador.

Durant el cisma d’Occident, fou partidari dels papes d’Avinyó i teòleg oficial de Climent VII i Benet XIII.

Escriví el Directorium inquisitorum (1376), en què denunciava les obres de Ramon Llull per herètiques.

Duch i Álvarez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)

Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).

El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).

Díaz i Carbonell, Romuald M.

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.

Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).

Cunill i Puig, Ramon

Deixa un comentari

(Castellar de n’Hug, Berguedà, 25 novembre 1907 – Barcelona, 7 novembre 1975)

Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians.

Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes “Apostolado Seglar” (1952) i “Pax” (1952), a Barcelona.

Ha estat un dels fundadors de la revista “Gaceta Ilustrada” (1960) i director d'”Historia y Vida” (1967) i d'”Hoja Diocesana” de Barcelona.

Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).

Cúndaro, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – Girona, segle XIX)

Historiador. Era lector de teologia de l’orde franciscà.

Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada.

Féu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part.

Crespo, Juan

Deixa un comentari

(Aragó, segle XV – Catalunya, segle XV)

Mestre en teologia. Canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486.

En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Juan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma.

Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots.

Cortès i Minguella, Enric

Deixa un comentari

(Guimerà, Urgell, 1939 – )

Biblista. Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17. Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía (1976).

Fou secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació (1973) i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona.

Corominas, Benet

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)

Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmalaltí i tornà a Àvila.

Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis… Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d’articles publicats en els periòdics “Católico Filipino” i “El Oriente”, de Manila.

Codina i Mir, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)

Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.

La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.

Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).