(València, 1555 – 1635)
Prelat. Fou catedràtic de teologia i vicari general a València.
L’any 1609 fou nomenat bisbe de Sogorb.
Casanova, Pere Genís de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues
Carbonell, Joan -eclesiàstic-
(València ?, segle XV – segle XVI)
Eclesiàstic i apologista. Mestre en arts i en teologia.
Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria (València 1502), i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist, amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” (València 1520).
Canals, Pere
(Xàtiva ?, Costera, segle XIV – València ?, segle XV)
Frare dominicà i teòleg. Era germà d’Antoni. Gaudí de la protecció reial.
Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí I l’Humà.
Caldes, Pere
(Catalunya, segle XIII)
Religiós mercenari. Fou teòleg de fama i autor de diversos escrits.
Caldentey i Sagrera, Guillem
(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, vers 1520)
Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentey. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre.
Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496).
Calataiud, Vicent
(Albaida, Vall d’Albaida, 1700 – València, 1771)
Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu de València amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori.
Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari.
Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).
Calafat i Danús, Baltasar
(Santa Margalida, Mallorca, 1683 – Palma de Mallorca, 1735)
Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor.
Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú).
Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730).
Burgos, Joan Baptista
(València, segle XVI – 1579)
Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).
Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.
El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.
Breva i Rubert, Josep Jordi
(Castelló de la Plana, 25 abril 1638 – País Valencià, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d’honor del rei Carles II, que li assignà una pensió.
Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg.
Borrell, Jaume
(País Valencià, segle XV)
Teòleg. Inquisidor de València.
Revisà la traducció catalana de la Vulgata, feta per Bonifaci Ferrer, per fer-ne una edició impresa (1478), que resultà la primera Bíblia impresa al món en llengua vulgar.
Dades dels Països Catalans 