(Sogorb, Alt Palància, 1499 – 30 agost 1564)
Duquessa de Cardona (1543-64). Filla de Ferran I de Cardona i Enríquez, de qui heretà el ducat.
Muller d’Alfons d’Aragó i de Portugal, comte d’Empúries i duc de Sogorb, reunint així les dues grans cases nobiliàries, els hereus de les quals s’anomenaren d’Aragó i Folc de Cardona o Folc de Cardona i d’Aragó.
(Catalunya, segle XIII – Sogorb, Alt Palància, 1336)
Fill de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada, i germà de Gilabert (V).
El 1283, amb el pare i el germà, havia de lluitar al desafiament de Bordeus, entre els cavallers defensors de Pere II el Gran contra Carles d’Anjou.
Morí d’una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica.
En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d’extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules.
Fou el pare de Ramon (I) de Centelles i de Montcada.
(Manlleu, Osona, 4 octubre 1826 – Sogorb, Alt Palància, 16 desembre 1899)
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador. Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la universitat de Barcelona.
Rector del seminari de Còrdova (1876) i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví, en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, una Plants de la llengua catalana (1861).
Dades dels Països Catalans 