Arxiu d'etiquetes: sociòlegs/gues

Vidal i Beneyto, Josep

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 26 juny 1927 – París, França, 16 març 2010)

Sociòleg. Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid i amplià estudis a París, Cambridge i Heidelberg. Treballà amb Raymond Aron i Edgard Morin a l’École de Hautes Études de la Sorbona.

Fou secretari general del Comitè Internacional de Comunicacions de Massa i representant de l’estat espanyol a l’Associació Internacional de Sociologia. Treballà al departament de sociologia de la universitat de San Diego (Califòrnia).

Ha publicat articles a revistes del País Valencià i de l’estranger.

Reig i Genovés, Joan

Deixa un comentari

(València, 1865 – 1944)

Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.

A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.

Quetglas i Gayà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)

Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.

Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.

Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).

Marquès i González, Josep Vicent

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1943 – 4 juny 2008)

Escriptor, sociòleg i activista. Ha estudiat el comportament sexual i la marginació de la dona.

De les seves obres destaquen: País perplex (1973), No és natural (1980), Amors impossibles (1983), Sexualidad y sexismo (1991) i Tots els colors del roig (1997).

Fajarnés i Tur, Enric

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1858 – Palma de Mallorca, 1934)

Historiador i sociòleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1880). Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca.

Dirigí el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” i fou sots-director general del cos de correus (1919).

Publicà nombrosos estudis: La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca, etc.

Ballester i Pons, Pere

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 13 maig 1856 – 4 octubre 1946)

Advocat i sociòleg. Col·laborador a “La Voz de Menorca” i a la “Revista de Menorca”. Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca.

Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d’es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923).

Ventosa, Ricard

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX – Barcelona, 1877)

Jurisconsult i sociòleg.

És autor dels treballs titulats Las huelgas de trabajadores, las asociaciones obreras y las cajas de ahorros (1875) i El comunismo, el trabajo y la voluntad de testar, entre d’altres.

Solà i Escofet -germans-

1 Resposta

Eren fills de Baldomer Solà i Seriol.

Josep Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1891 – 1914)  Metge i escriptor. Fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic de Badalona. Després de la seva prematura mort, els seus poemes i les seves proses foren recollits al volum pòstum titulat Roses blanques. L’obra poètica fou també reunida en un llibre de la col·lecció “Lectura Popular”.

Ferran M. Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1899 – Xile ?, segle XX)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat (1923). Fou ordenat el 1929. Es doctorà en teologia a Roma. El 1944 es traslladà a Xile, on fou professor de la universitat Catòlica des del 1950. Ha escrit molts articles i ha pronunciat un gran nombre de conferències. És autor dels estudis El venerable Lluís de Blois i Glòria nostra, així com d’una versió prologada d’On va l’home?, de J. Leclercq.

Lluís Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1900 – 1961)  Sociòleg i economista. Fou sotsdirector general, durant vint-i-cinc anys, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Tingué una activitat intensa com a publicista i és autor de diversos opuscles. Els seus treballs tracten de preferència sobre diversos aspectes de la previsió social.

Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials

6 Respostes

(Catalunya, 1950 – 1987)

Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia.

El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l’Institut. Ha publicat una miscel·lània d’homenatge a Borrell i Soler, i convocà regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell.

El 1987 es dividí en la Societat Catalana d’Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.

Sales i Ferré, Manuel

Deixa un comentari

(Ulldecona, Montsià, 24 agost 1843 – Vinaròs, Baix Maestrat, 10 desembre 1910)

Historiador i sociòleg. Catedràtic de geografia i història a la universitat de Sevilla (1874) i de sociologia a la de Madrid (1889), i fundador en aquesta darrera ciutat de l’Instituto de Sociología.

És autor, entre d’altres, de les obres: Filosofía de la muerte (1877), El hombre primitivo y las tradiciones orientales (1881), Prehistoria y origen de la civilización (1883), Compendio de historia universal (1883 i 1886), Historia Universal (1884), Del origen del lenguaje, El descubrimiento de América según las nuevas investigaciones (1893), La transformación del Japón, Función del socialismo en la transformación actual de las naciones (1902), Nuevos fundamentos de la moral (1907) i Tratado de sociología (1889-1904), la seva obra cabdal.