Arxiu d'etiquetes: Sitges (cult)

Festival Internacional de Teatre de Sitges

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 1967 – 1991)

Festival de teatre. Instituït sota la convocatòria de la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges.

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, que es clogué el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i que es caracteritzà per la potenciació de les joves generacions del món del teatre.

Després d’un any d’inactivitat, el Festival es reprengué el 1977; aquesta segona etapa és marcada per la internacionalitat que actualment li dóna nom, sense oblidar, però, una altra nova generació dels més joves grups i autors catalans ni les realitats teatrals dels diversos indrets de la Península Ibèrica.

El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre.

Festival Internacional de Cinema de Catalunya

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 1996 – )

Festival. Creat el 1967 amb el nom de Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, se celebra anualment el mes d’octubre.

De caràcter internacional, es va especialitzar primer en el cinema fantàstic i de terror i més tard va obrir-se a altres gèneres i propostes.

Enllaç: Sitges Film Festival

Cubana, La

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 1980 – )

Grup teatral. S’inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic.

Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994).

També ha creat per a la televisió la sèrie còmica de caràcter costumista Les Teresines (TV3, 1993).

Ha rebut dues vegades (1989 i 1995) el premi Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç: La Cubana

Centre d’Estudis del Mar

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1983 – )

(CEM)  Entitat científica i pedagògica pública.

Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics.

Ha patrocinat la publicació de diferents obres.

Cau Ferrat, El

13 Respostes

(Sitges, Garraf, 1894 – )

Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent.

Llegat a la vila a la mort de l’artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc.

Amic de les Arts, L’

5 Respostes

(Sitges, Garraf, abril 1926 – març 1929)

Revista mensual il·lustrada. D’inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener.

Entre els col·laboradors, cal fer esment de Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Federico García Lorca.

Contribuí a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica.

Festes Modernistes de Sitges

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 1892 – 1899)

Conjunt de cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol. Es caracteritzaren -en contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior- pel fet d’ésser restringits al món dels artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, fet que era subratllat amb un cert to ritual, per l’absència de qualsevol mena de recompensa, per la inclusió de totes les facetes de l’art i per la decidida dedicació als corrents estètics moderns; a vegades, però, el to baixà, fins a esdevenir xaró.

La primera festa (23 agost 1892) consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges, on, al costat dels pintors considerats avui com a modernistes, n’exposaren molts d’altres d’ancorats en l’estètica convencional.

La segona (10 setembre 1893) inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres seves, de Cèsar Frank i d’altres músics belgues, i una representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra.

La tercera (4 novembre 1894) s’inicià amb el solemne trasllat de dos quadres d’El Greco al Cau Ferrat, i es clogué amb un certamen literari, que publicà “L’Avenç” (1895).

La quarta (14 febrer 1897) estrenà el drama de Massó i Torrents La fada, musicat per Enric Morera, amb l’assistència d’alguns dels compositors de l’escola franco-belga, habituals dels concerts del Cau Ferrat.

I la cinquena (5 juliol 1899) consistí en un concert de piano, interpretat per Joaquim Nin, amb obres d’Enric Morera, Joan Gay, Francesc Alió, Grieg i Scarlatti, i la representació de Lladres! i La reina del cor, d’Ignasi Iglésias, i de L’alegria que passa, del mateix Rusiñol, amb música de Morera.