Arxiu d'etiquetes: Seu d’Urgell (nascuts a)

Graell i Moles, Guillem

1 Resposta

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 12 setembre 1927)

Economista. Federalista pimargallià durant la joventut, fou secretari del president de la I República Estanislau Figueras; restaurada després la monarquia, s’hi adherí en una posició d’esquerra liberal.

Dirigí el diari “El Porvenir” (1879), fundà “El Monitor” i, el 1888, dirigí “La Nación”. Fou secretari del Cercle Proteccionista i el 1889 fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, creat feia poc temps. A partir d’aquest moment fou el portaveu del proteccionisme regionalista i s’aconseguí, en gran part gràcies a ell, la reforma aranzelària del 1891.

Del 1904 al 1910 fou catedràtic d’economia política dels Estudis Universitaris Catalans, des d’on divulgà l’escola històrica alemanya d’economia i explicà la importància de la balança interior entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Les seves obres més influents foren La cuestión catalana (1902), obra que incloïa una dura crítica a l’administració central i a la discriminació regional en el tractament tributari i en els recursos destinats a Catalunya per a la despesa pública, la Conferencia sobre economía política (1910), Historia del Fomento del Trabajo Nacional (1911), El Arancel, los tratados y la producción (1905) i Programa económico, social y político para después de la guerra (1918).

Gonçalvo, Ramon

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XV – 1484)

Pintor. S’associà amb Bernat Puig i Jaume Cirera.

Realitzà el reliquiari de Sant Fructuós (catedral d’Urgell) i sembla que col·laborà en el retaule de Sant Pere de la Seu d’Urgell.

Hom l’identifica sovint amb l’hipotètic Mestre d’All.

El seu pare fou Jaume Gonçalvo  (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIV – 1428)  Pintor. Li ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la seu d’Urgell.

Dalmau i de Baquer, Josep Ignasi

1 Resposta

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 28 març 1804 – Barcelona, 13 novembre 1878)

Polític carlí. Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya; en fou secretari interí el 1839, en la sessió en que fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Ramon Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat.

Fou diputat a les corts el 1869.

Carreu i Costa, Francesc

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – 1740)

Advocat. Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat.

El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial. El 1732 tornà a la Seu d’Urgell.

Cardona i Enríquez, Enric de

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1485 – Roma, Itàlia, 7 febrer 1530)

Bisbe de Barcelona (1505-12), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527). Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.

Fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se. Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià al bisbat i continuà residint a Barcelona.

El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica. Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida de Martí Ivarra.

Anà a Roma amb la comitiva que acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona (1522) i allí fou nomenat per aquest prefecte del Castel Sant’Angelo.

Fou enterrat a l’església de Montserrat a Roma, l’obra de la qual havia costejat en gran part.

Majoral i Moliné, Roser

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1942 – Barcelona, 7 novembre 2005)

Geògrafa. Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona (1971), on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña, en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989.

S’especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs (L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya, 1979; Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran, en col·laboració amb F. López, 1983, etc). Directora del departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Territorial de la Universitat de Barcelona (1990-94), coordinà el Grup de Recerca Consolidat d’Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT) de la Generalitat de Catalunya (1998), fou vicepresidenta de la Societat Catalana de Geografia de 1988 a 1993, membre de la junta directiva de la Asociación de Geógrafos Españoles (1986-90) i membre fundador i president del Grup de Treball de Geografia Rural (1984-88).

Entre 1984 i 2000 dirigí grups de treball i comissions de la Unió Geogràfica Internacional (UGI), del comitè espanyol de la qual fou cosecretària (1998-2000).

Antich i Valero, Josep

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 23 juny 1955 – )

Periodista. Director de “La Vanguardia”. La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona. Un any després formà part de la redacció fundacional d’“El Periódico de Catalunya”, on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals féu una atenció especial als afers de l’àmbit català.

El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d'”El País”, publicació en la qual exercí com a corresponsal polític. L’any 1994 s’incorporà a “La Vanguardia”, com a redactor en cap de l’àrea de política catalana. El 1998 es féu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins que en fou nomenat director l’any 2000.

És autor, entre altres obres, del llibre El virrey (1994).