Arxiu d'etiquetes: setmanaris

Veu de Montserrat, La

(Vic, Osona, 2 febrer 1878 – 24 desembre 1901)

Setmanari en català. Fundat per Jaume Collell. A la fi del 1900 passà a ésser mensual. Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi col·laboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880.

Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el “Diari Català” i amb el Centre Català de Valentí Almirall. Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del mil·lenari de Montserrat (1880) i la de la restauració de Ripoll (1886).

El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a instàncies de Narcís Verdaguer i Callís -fou substituït en la direcció per Ramon Sala-, i la seva dimissió fou seguida per la de molts dels col·laboradors més destacats. Perdé aleshores el seu caràcter polític -que fou continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya” (1891), inspirat per Collell-, i tingué un interès simplement cultural (en aquest sentit cal remarcar la col·laboració de Josep Gudiol).

Tralla, La

(Barcelona, 31 octubre 1903 – 11 setembre 1923)

Setmanari catalanista intransigent. Publicà 153 números. Editat per Vicenç A. Ballester, tingué actius col·laboradors literaris. Junceda hi publicà nombrosos dibuixos, signats amb pseudònim. Tingué l’any 1903 una dissidència que originà “La Tralla del Carreter”, setmanari que només publicà 27 números.

Les seves campanyes provocaren la presó i l’exili d’alguns redactors i diferents suspensions governatives, i es publicaren “Metralla”, “La Nova Tralla” i “La Metralla” per substituir-la. També edità calendaris.

L’any 1922 sortí en segona època, patrocinada per Francesc Macià. L’any 1938 sortí un número únic dedicat a Vicenç A. Ballester amb motiu de la seva mort.

Temps, El

(València, 1984 – )

Setmanari d’informació general en català. Editada per Edicions del País Valencià SA. Amb un equip inicial format per Eliseu Climent, Joan F. Mira, Vicent Sanchis, entre d’altres. S’eixamplà després amb nous redactors i col·laboradors.

Disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma de Mallorca.

S’ha destacat per l’amplitud ideològica i per una millora constant tant pel que fa a la forma com pels continguts. El 1995 assolia un tiratge de 25.000 exemplars. Fou la primera publicació en català accessible a través d’Internet (octubre 1994).

Tele-estel

(Barcelona, 22 juliol 1966 – 1970)

Setmanari en català. Fou el primer autoritzat després de la guerra civil i començà amb un tiratge de noranta mil exemplars, que per diferents causes baixà fins a vint mil.

Dirigit per Andreu Avel·li Artís Sempronio, amb la col·laboració en els darrers temps de Celestí Martí i Farreras, aplegà nombrosos escriptors i periodistes de totes les tendències.

Les limitacions imposades per la censura ministerial quant a temes, i una certa tendència al folklorisme, provocaren el desencís del públic i la desaparició del setmanari per decisió empresarial.

Presència

(Girona, 10 abril 1965 – )

Setmanari fundat per Manuel Bonmatí, que en fou l’editor i el primer director. Redactat gairebé íntegrament en castellà, sumà sancions i expedients pel seu contingut crític. Un grup gironí, dirigit per Narcís Jordi Aragó, se’n féu càrrec el 1968 i el catalanitzà. Patí nous expedients i el 1971 fou suspès durant dos anys i mig. Tornà a publicar-se com a setmanari català fet a Girona, amb un tiratge de 7.000 exemplars.

Revista cultural i política d’informació general, dedicà inicialment una atenció preferent als temes locals, en especial els relatius a les comarques gironines. Actualment surt com a suplement dominical del diari “El Punt” i per això ha canviat la seva temàtica per a convertir-se en una revista d’abast català.

Papus, El

(Barcelona, 20 octubre 1973 – 1985)

Setmanari satíric. Molt actiu en l’àmbit de la crítica política, va tenir molts problemes amb la censura franquista i el 1977 va sofrir un atemptat que costà la vida a un empleat.

Va comptar en la part gràfica amb col·laboradors com Oscar, Vázquez, Ivá, Ja, Fer, Carlos Giménez, Ventura i Nieto, i Tom i Gin, i en la part literària hi van destacar les col·laboracions de Maruja Torres, Manuel Vázquez Montalbán, Carles Pérez de Rozas i Antoni Franco.

Papitu

(Barcelona, 25 gener 1908 – 7 gener 1937)

Setmanari satíric. Fundat per Feliu Elias (que signava amb els pseudònims Joan Sacs i Apa). Tenia 16 planes i alternà la caricatura política i literària amb les col·laboracions dels millors intel·lectuals catalans. Es caracteritzà per la virulència de les seves campanyes contra el catalanisme conservador, sobretot contra el grup de “La Veu de Catalunya”.

Hi col·laboraren importats il·lustradors de l’època. A partir del 1912, la direcció passà a Francesc Pujols, que donà una orientació més eròtica al setmanari. El 1936 fou expropiat pel Sindicat de Dibuixants Professionals i es convertí en un òrgan de propaganda combativa durant els primers mesos de la guerra civil.

Jueves, El

(Barcelona, 27 maig 1977 – )

Revista satírica setmanal en castellà. Fa una crítica gràfica de l’actualitat.

En les seves pàgines han col·laborat els principals humoristes gràfics de l’estat espanyol, com Forges, Òscar, J.L. Martín, Gin, J. Perich, Gallego & Rey, Fer, Ivà, Cesc i Romeu, entre d’altres.

Esquella de la Torratxa, L’

(Barcelona, 16 gener 1879 – 6 gener 1939)

Setmanari humorístic republicà i anticlerical. Tingué una gran incidència política i molta influència popular. Creada per substituir “La Campana de Gràcia”, prohibida pel govern.

Aparegué l’any 1872 però el mateix any desaparegué per primera vegada. Tornà a publicar-se el 1874 i una altra vegada desaparegué el mateix any. El 1879 inicià la tercera i definitiva etapa, pràcticament sense interrupció fins al 1939 (fins al número 3.097).

Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat i fou l’expressió de la petita burgesia barcelonina enfront de la política local, regional i nacional. Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat.

En van ésser directors Josep Roca i Roca, Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, entre altres, i hi van col·laborar els millors dibuixants i destacats escriptors de tres generacions. Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol, sobretot, hi van deixar la seva empremta.

Destino -setmanari-

(Burgos, Castella, 6 maig 1937 – Barcelona, 1980)

Setmanari d’informació general, publicat en castellà. Fundat per un grup d’empresaris i intel·lectuals catalans a Burgos. A partir del 1939 passà a ésser publicat a Barcelona i aviat va evolucionar cap a posicions més liberals i moderadament catalanistes.

Editat per Josep Vergés (des de l’empresa literària Edicions Destino), va ésser dirigit, entre d’altres, per Ignasi Agustí, Nèstor Luján i Xavier Montsalvatge.

L’any 1974 la propietat fou traspassada, i Baltasar Porcel en fou nomenat director editorial i Josep Carles Clemente prengué la responsabilitat periodística del setmanari, que l’any 1977 passà a ésser dirigit per Josep Perarnau i el 1978, per Jordi Domènech, fins a la seva desaparició.

Va aconseguir una gran divulgació entre la burgesia. Durant la seva llarga trajectòria, ha tingut com a col·laboradors la majoria d’escriptors catalans de l’època.