Cim (1.035 m alt) de la serra (serra del Quarter) que separa la vall d’Ibi de la foia de Xixona.
Arxiu d'etiquetes: serres
Puigpedrós, el *
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Veure> serra de Campcardós (serra dels Pirineus axials).
Pre-bètic, Sistema
(País Valencià)
Part de les serralades Bètiques, que s’estén des de Martos (Jaén) fins al cap de la Nau (Marina Alta). Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat.
Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern (formacions al nord d’Alcoi–Bèrnia; costa de la Safor i del Marquesat) i intern (faixa fins a Monòver–Alacant; litoral de la Marina).
Portaceli, serralada de *
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Veure> serra de la Calderona (alineació muntanyosa).
Plans, serra dels
Serra (1.330 m alt) que s’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre les dues comarques, i localitzada entre el riu de Penàguila, subafluent del riu d’Alcoi, i la rambla de la Torre, afluent del riu Verd.
Les aigües del vessant meridional s’escolen cap a la conca del riu Sella.
Pitxells, serra dels
Contrafort (253 m alt) oriental de la serra d’Irta, prop de la costa (punta dels Pitxells), al sud de la ciutat.
Pina, serra de *
Veure> serra d’Espina (alineació muntanyosa).
Pimorent, coll de
Pas (1.915 m alt) del Pirineu central axial, que separa la conca mediterrània del Segre de l’atlàntica de l’Arieja.
El massís de Pimorent, entre el del Carlit i la vall de l’Arieja, ocupa una posició estratègica, ja que és el més baix dels Pirineus centrals, i el camí pel coll, el més curt entre Barcelona i Tolosa i París fins a la construcció del túnel de Pimorent, el 1994.
Perpella
Despoblat i antic terme. Les restes del poble, del castell i de l’església són al cim de l’espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera.
