Vall del massís de Pocets, al vessant meridional de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta.
La seva capçalera és centrada per l’estany de Llardaneta, l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta, que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist.
Contrafort meridional del massís de Pocets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Pocets, entre les valls de Llardaneta i del Ivons.
Els seus cims són la dent de Llardana (3.085 m alt), la tuca Alta (2.905 m) i la tuca Baixa (2.896 m). Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres.
El pic de Pocets és anomenat també punta de Llardana.
(Aragó)
Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça).
Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla.
A la vall baixa de l’Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres.
S’hi parla un català de transició.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
(ort trad: Alauar) Parròquia, centrada al poble de Campell, que dóna nom al municipi.
La serra de Laguar, que separa la vall pel sud de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar (832 m alt).
(Alt Palància / Racó / Serrans)
Alineació (2.020 m alt) del Sistema Ibèric, a la regió sud-est, limitada per les valls dels rius Túria i el Millars, els afluents dels quals han erosionat el terreny, a l’extrem sud-est de la província de Terol, al límit amb la de València.
Constituït per calcàries mesozoiques, fins a formar congostos pregons. Vessants coberts de roures, alzines i pins.
Extrem oriental del massís de Pocets, a la vall de Benasc, que forma una cresta entre el portilló de Grist i la vall d’Estós, que separa la vall de Vaticielles, al nord, de la vall de l’Éssera, al sud.
Culmina a l’agulla d’Ixeia (2.835 m alt).
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s’estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d’Alcalà de Xivert.
Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) per la rambla de les Coves. Arriba als 573 m; l’altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d’Irta.
El quart d’Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola.
L’any 2002 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana.
Enllaç web: Parc Natural de la Serra d’Irta
(Benimantell / Finestrat / Polop, Marina Baixa)
(o Gulapdar) Contrafort septentrional (1.015 m alt) del Puigcampana, al límit dels tres termes.
Separa les aigües del barranc de l’Arc (tributari del riu de Sella) i del barranc de Gulatdar, afluent del riu de Guadalest per la dreta.
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S’estén entre el port Dret i la portella de la Cabaneta i culmina a 2.686 m (pic de la Font dels Isards).
Alineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, i que separa les dues comarques.
Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest – nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d’Albaida n’aprofita una d’aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús).
S’estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles).
Dades dels Països Catalans 