Arxiu d'etiquetes: serres

Grossa, serra

23 Respostes

(Costera / Vall d’Albaida)

Alineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, i que separa les dues comarques.

Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest – nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d’Albaida n’aprofita una d’aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús).

S’estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles).

Gros, tossal -Marina Alta-

1 Resposta

(Dénia / Xàbia / Teulada, Marina Alta)

Massís muntanyós (332 m alt), que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d’aquest amb el riu de Gorgos.

És termenal dels tres municipis.

Grana, serra de la

1 Resposta

(la Torre de les Maçanes, Alacantí / Relleu, Marina Baixa)

Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest – nord-est.

Continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa.

Giró -Ribagorça-

1 Resposta

(Monesma i Queixigar, Ribagorça)

Poble (793 m alt), aturonat damunt un contrafort meridional de la serra de Giró (1.176 m alt), que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar.

Gessa, serra de la -Llitera-

3 Respostes

(Llitera)

Alineació subpirinenca de la comarca, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga.

Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt.

Gellibre, serra de

Deixa un comentari

(Marina Alta)

Serra que tanca pel sud la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.

Gelada, serra -Marina Baixa-

5 Respostes

(l’Alfàs del Pi / Benidorm, Marina Baixa)

Alineació muntanyosa (432 m alt) subbètica. És la part emergida d’un anticlinal costaner.

Encara que l’altitud és modesta, origina una llarga costa espadada anomenada penyes d’Arabí, prop de Benidorm.

L’any 2005 fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana.

Gegant, pic del *

Deixa un comentari

(Ripollès / Conflent)

Veure> puig de Bastiments  (massís muntanyós).

Gavaldor, serra de

Deixa un comentari

(Serrans)

Contrafort de la serra d’Alèdua, que encaixen el Túria entre els municipis de Xestalgar, Xera, Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i, a mesura que s’acosten al Camp de Túria, perden altura i són menys abruptes.

Gallinera, serra de -Marina Alta / Safor-

8 Respostes

(Marina Alta / Safor)

Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l’oest, i la de Mestalla, a l’est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera.

A l’extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s’alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera).

L’antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del segle XVI, les valls de Gallinera, d’Ebo i d’Alcalà, però fou subdividida per l’arquebisbe de València Juan de Ribera.