Arxiu d'etiquetes: Selva

Osor (Selva)

20 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 52,07 km2, 340 m alt, 421 hab (2017)

0selvaSituat als vessants del massís de les Guilleries, comprèn la major part de la vall d’Osor, a l’esquerra de la riera d’Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s’estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat.

L’agricultura és de regadiu; els cultius d’horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l’obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Àrea comercial de Girona.

El 1428 una sèrie de terratrèmols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l’església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l’església fou ampliada al segle XVIII. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’ermita de Sant Gregori, l’església i el veïnat de Sant Miquel de Maifré, el santuari del Part i la gran masia del Sobirà de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Vall

Montseny, el

78 Respostes

(Osona / Selva / Vallès Oriental)

Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral Catalana, situat entre les depressions del Vallès i de la plana de Vic; és un horst vascular cap al nord, resta de l’antic massís hercinià aixecat per una sèrie de falles, com la que el separa de les Guilleries, i com la que (al sud-est) el separa del Vallès amb un salt de més de 1.000 m.

Els materials són principalment pissarres silurianes i, a la base del Matagalls, Sant Marçal, Santa Fe i Arbúcies, granit amb intrusions del carbonífer; hi ha també gresos triàsics (a la Calma), calcaries triàsiques (a Tagamanent i Aiguafreda) i eocèniques (a la serra de la Pineda, entre Seva i Aiguafreda), materials miocènics (a les planes) i dipòsits quaternaris (als rius i als peus de muntanya).

En el relleu contrasta la suavitat dels cims amb l’escabrositat dels barrancs que van excavant els rius, i que per la poca duresa dels materials fan una forta erosió regressiva; s’hi distingeixen tres unitats diferents: d’una banda el Turó de l’Home i les Agudes, amb 1.712 m alt i 1.706 m, respectivament; d’altra banda, el massís del Matagalls, amb 1.694 m, i finalment el conjunt de la Calma.

L’alçada conjunta del massís actua de barrera contra els vents humits del Mediterrani, cosa que provoca una pluviositat més elevada que la que li correspon per la seva posició; pel sector meridional passa la isohieta dels 700 mm de precipitació mitjana anual (1.217 mm a Santa Fe, 960 mm a Viladrau i 865 mm al Turó de l’Home); les precipitacions de neu hi són abundants.

El Montseny és un centre de dispersió d’aigües amb una xarxa hidrogràfica de tipus mediterrani de règim torrencial; la majoria de les rieres van a parar a la Tordera; les més importants són les rieres de Gualba, Breda i Arbúcies; les del nord del Matagalls van a la riera Major o al Gurri; el Congost recull les aigües de l’oest, i les del sud, les recull el Mogent.

La vegetació és boscosa i abundant: a les terres baixes, i fins als 900 o 950 m alt, hi ha pins pinyoners i pins bords, sobretot al vessant sud; a l’est hi ha sureres; a una alçada mitjana, no més amunt dels 1.200 o 1.300 m, hi ha alzines (el bosc més important i que guanya terreny), i s’hi troben rodals de castanyers i altres arbres; en alguns llocs, sobretot a la vall de Santa Fe i al Matagalls, dels 800 a 1.000 m en amunt, hi ha faigs, els més meridionals de Catalunya, i avets, els més meridionals de tot Europa occidental. L’assentament humà ja ve d’antic, dels temps prehistòrics, i diferents camins el travessaven per tal de comunicar les comarques veïnes.

El 1977 fou declarat parc natural.

Massanes (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 26,07 km2, 164 m alt, 742 hab (2016)

0selva(o Maçanes)  Estès al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera, entre la riera d’Arbúcies i la de Santa Coloma, als contraforts de les Guilleries. El nord del terme és cobert d’alzines sureres; també hi ha arbres de ribera (plàtans i pollancres) en plantació explotats econòmicament, dedicats a la indústria del paper i de la fusta.

Altres recursos són algunes modestes indústries (teixits, plàstica), l’agricultura de secà (cereals), per bé que molt reduïda, i el bestiar boví, en règim d’estabulació. Àrea comercial de Santa Coloma de Farners. La població tendeix a disminuir.

El poble és aturonat, a la zona de contacte entre el sector muntanyós i el més pla; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve.

El municipi comprèn, a més, el mas i santuari de Quadres i els veïnats de Collformic, Cambrerol i el Marquès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maçanet de la Selva (Selva)

11 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 45,58 km2, 100 m alt, 6.819 hab (2016)

0selva

(o Massanet)  Situat al límit amb el Maresme, entre les Guilleries i la serralada de Marina. Territori boscat i abundant en materials volcànics. S’hi fan molt els arbres de ribera.

Agricultura de secà (blat, llegums, farratge, arbres fruiters i vinya). La tradició ramadera és important (bestiar boví, oví i porcí) i també aviram. Indústria tèxtil (cotonera), metal·lúrgica, química i alimentària, la majoria en el polígon industrial de Puigtió. Explotació forestal de les suredes per a l’obtenció de suro. Pedreres. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona. La població, després de diverses oscil·lacions, ha augmentat notablement en els darrers anys.

La vila és prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà i l’entroncament ferroviari dit l’Empalme; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, d’origen romànic.

El municipi comprèn, també, el poble de Martorell de la Selva, diversos veïnats com el Pibeller, Oliva, la Serra, la Torre de Marata, Xarabau i Rovirola, l’antiga força de Cartellà, l’antic monestir de Valldemaria i l’hostal de cal Coix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Taller d’Història

Lloret de Mar (Selva)

42 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Hostalric (Selva)

27 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 3,39 km2, 189 m alt, 4.058 hab (2016)

0selva

Situat al peu del massís de les Guilleries, al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera.

Les bases de l’economia local són el comerç (especialment el negoci de la fusta), l’agricultura de secà, i també de regadiu (s’hi conreen sobretot cereals i arbres fruiters), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria (paperera, alimentària, química, etc).

La població, en descens durant anys, a partir del 1960 ha augmentat notablement.

La vila es troba en un escarpament balsàmic sobre el riu, dominada a ponent pel l’església parroquial de Santa Maria del segle XVII. Vila important en fets de guerra per la seva situació estratègica. L’any 1462, durant la guerra contra Joan II, hi entraren les tropes de la Generalitat capitanejades per Pere de Bell-lloc. Prop de la vila, en la guerra dels Segadors, les tropes castellanes foren derrotades pels camperols. En les guerres contra els francesos, l’any 1694, va caure en poder d’ells. Durant la guerra del Francès, la vila fou saquejada i el castell d’Hostalric pres pels francesos (1809-10).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Guilleries, les

60 Respostes

(Osona / Selva)

Massís muntanyós, separada del Montseny, a la part meridional, per la vall tectònica d’Arbúcies, i de la plana de Vic, a la banda occidental, per una costa eocènica; limita a l’est amb la depressió de la Selva, i al nord, amb les costes eocèniques del Collsacabra, des de la gorja de Casserres fins a prop del riu Brugent.

Està constituïda per un massís paleozoic corresponent a l’extrem septentrional de la Serralada Prelitoral i en contacte amb la Serralada Transversal. Les planes enlairades (calmes de Sant Hilari Sacalm, Sant Martí Sacalm, etc) estan separades per valls jovenívoles, escalonades a conseqüència de l’erosió alternant dels vessants.

El massís culmina a Sant Miquel de Solterra (1.204 m). Les formes suaus acusen un relleu senil a causa de la forta erosió fluvial.

El Ter travessa el sector superior de les Guilleries encaixat en una gorja estreta i sinuosa, i la seva xarxa (riera Major, riera d’Osor) desseca fortament al massís d’altra banda, les aigües del sector sud-oriental (rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma) s’escolen cap a la Tordera. El clima, típic de la regió oriental humida, amb forta pluviositat i amb màxims d’estius (960 mm anuals a Viladrau), determina una espessa boscúria.

Pertany a la zona de vegetació de la muntanya mitjana (estatge muntà), i presenta barreja d’espècies a causa del contacte de les zones pirinenca i mediterrània; s’hi troben roures i faigs a l’obaga, alzinars al solell, castanyers als indrets obacs de sòl silici, i alguns pins silvestres i pinyoners. Aquesta riquesa forestal fa que la seva explotació hagí estat tradicionalment el primer recurs econòmic (el roure i el faig per la fusta; l’alzina pel carbó, i, sobretot, els castanyers per la fruita i per la fusta de botada i el mobiliari). Com a complement d’aquesta activitat, hi ha també la ramaderia (bovins), amb aprofitament de les pastures, i l’agricultura (patates en monocultiu, cereals), la qual es beneficia dels sòls saulonencs i es feia, en part, pel mètode de l’artigatge (pla de les Arenes).

Tenen importància les aigües minerals, factor que ha provocat el creixement del cap de la subcomarca, Sant Hilari Sacalm, i el de la indústria hotelera, la qual s’ha desenvolupat també a la resta de subcomarca, i és un factor d’atracció per a l’estiueig.

L’aprofitament hidroelèctric del Ter (embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral) dóna un total de 300 milions de kWh anuals.

El poblament és molt antic (restes neolítiques); demogràficament, durant el segle XX s’ha mantingut estable, amb tendència a la concentració als nuclis urbans i l’abandó de les masies.

Fogars de la Selva (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 32,12 km2, 45 m alt, 1.452 hab (2016)

0selva

(o Fogars de Tordera)  Estès al sector septentrional de la serra del Montnegre, on hi ha el poble de Ramió, fins a la plana al·luvial de la riba dreta del riu Tordera. Drena també el terme la riera de Ramió. Hi abunda la vegetació natural, amb boscos de diverses espècies (alzines, alzines sureres, pins i roures), que cobreixen una gran part del territori.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà, i també de regadiu gràcies als regatges derivats de la Tordera; produeix farratges, hortalisses i cereals. La ramaderia estabulada (boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Calella.

El poble és a la dreta de la Tordera, al voltant de l’església parroquial.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic santuari de la Serra i la urbanització el Parc dels Prínceps.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cellera de Ter, la (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 14,63 km2, 166 m alt, 2.054 hab (2016)

0selva(o de Cabrera, o d’Anglès)  Situat al nord de la comarca, a la dreta del Ter, que limita el terme pel nord. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de les Guilleries fins a la confluència de la riera d’Osor, amb castanyedes, rouredes i alzinars. Dins el terme hi ha l’embassament i la central hidroelèctrica del Pasteral, al congost del mateix nom.

L’economia del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals), de regadiu, la ramaderia (bestiar porcí), l’avicultura i la indústria (fusta i tèxtil), complementades per l’explotació forestal i l’obtenció d’energia hidroelèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la riba dreta del Ter; l’església parroquial romànica de Santa Maria és esmentada ja el 860, va ser destruïda pel terratrèmol del 1427 i reconstruïda.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Plantadís i la caseria del Pasteral. També hi ha una estació prehistòrica al puig de Gria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Malavella (Selva)

12 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve