Arxiu d'etiquetes: Segrià

Almacelles (Segrià)

15 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 49,03 km2, 247 m alt, 6.800 hab (2016)

0segriaSituat al nord-oest de la comarca, al vessant d’un turó, al nord-oest de Lleida, al límit amb la Llitera, de la qual és separat per la clamor d’Almacelles.

L’agricultura, principalment cereals i farratges, és totalment de regadiu (hortalisses, cereals, remolatxa, alfals, ametllers i oliveres), alimentada pel canal d’Aragó i Catalunya i nombroses sèquies, així com per l’aigua provinent del riu Éssera. La ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) és força important, també la indústria agropecuària i l’alimentària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és emplaçat al llarg de la carretera de Lleida a Montsó; pel maig té lloc l’Exposició de maquinària agrícola i industrial.

Dins el terme hi ha, a més, el llogaret d’Almacelletes, el santuari de l’Olivar i diverses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alguaire (Segrià)

14 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,11 km2, 304 m alt, 3.006 hab (2016)

0segriaSituat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al vessant d’un petit turó, al nord-oest de Lleida. Dividit en dos sectors, un d’altiplà i l’altre a la plana del Segrià estricte.

L’oferta econòmica del municipi es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i arbres fruiters) i el regadiu, alimentat pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, on s’hi conrea cereals, alfals, arròs i hortalisses. La indústria, tèxtil, agropecuària, hidroelèctrica i alimentària, completa les activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Lleida.

El poble conserva restes de l’antic castell d’Alguaire.

Dins el terme es troben també l’ermita de la Mare de Déu de Merli, als afores, i el despoblat i antic terme de Ratera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alfés (Segrià)

5 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 31,94 km2, 236 m alt, 326 hab (2016)

0segriaS’estén a l’esquerra del riu de Set per una plana accidentada per tossals, al límit comarcal amb les Garrigues.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada als cereals i a les oliveres, i la ramaderia ovina transhumant.

La part més antiga del poble, anomenada la Vileta, conserva un dels portals que la tancaven i un finestrat renaixentista a la casa de les Doctores. L’església parroquial de Sant Pere és romànica amb un absis semicircular.

El terme municipal comprèn, a més, els antics termes de Vinfaro, la Manxa i Torrepicona. S’han trobat restes de sílex i ceràmica prehistòrica al nord de Vinfaro i a les terrasses a l’esquerra del riu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alfarràs (Segrià)

6 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 11,40 km2, 281 m alt, 2.923 hab (2016)

0segriaSituat a la plana del Segrià, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida, al límit amb la Llitera.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu (blat, alfals, fruiters i panís), alimentada pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana. El secà (cereals i oliveres), la ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i la indústria tèxtil en són el complement. Hi ha guixeres que s’utilitzen industrialment. Àrea comercial de Lleida.

El poble és emplaçat prop de la Noguera Ribagorçana, a l’encreuament de les carreteres de Lleida a Viella i de Tàrrega a Tamarit de Llitera; l’església parroquial de Sant Pere és d’estil romànic, reformada al segle XVIII amb una façana barroca.

Dins el terme es troben el poble i l’antic terme d’Andaní, al nord de la població.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alcoletge (Segrià)

8 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 16,70 km2, 213 m alt, 3.375 hab (2016)

0segriaSituat al límit amb la comarca del Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre i estès per les terrasses fluvials que acompanyen el curs del riu, la més alta de les quals apareix en forma fragmentària de turons-testimoni (el tossal d’Alcoletge i el tossal de la Nora) i que cap a l’est constitueix ja el pla d’Urgell, al nord de Lleida.

L’agricultura és la base de l’economia i gairebé tota és de regadiu (pomeres, pereres, presseguers, blat, ordi, blat de moro i farratge), que utilitza l’aigua de les sèquies de Fontanet i de les Canals. La ramaderia bovina, ovina, porcina i la cria d’animals de granja són un complement de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant lentament.

El poble està assentat damunt un tossal, al voltant d’un petit castell desaparegut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alcarràs (Segrià)

8 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 114,29 km2, 137 m alt, 9.297 hab (2016)

0segriaSituat a la dreta del Segre, al límit amb l’Aragó.

Regat per sèquies i canals provinents del canal d’Aragó i Catalunya, la seva agricultura és, bàsicament, de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters. També és important la ramaderia de bestiar porcí, boví i oví i l’aviram, eix d’una fira ramadera que té lloc el 28 d’agost. L’aigua d’Alcarràs, clorurada sòdica i ferruginosa, indicada per a malalties de la pell i de la nutrició, hi ha estat objecte d’explotació. Àrea comercial de Lleida.

El terme municipal comprèn, a més, els llogarets i antics termes de Montagut i de Vallmanya, on hi ha una casa senyorial del segle XVII, peces de ceràmica romana i algunes sepultures megalítiques.

L’any 2022 el municipi és va fer famós per la pel·lícula Alcarràs de Carla Simón, que va guanyar molts premis i va atraure molt turisme a la zona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Circuit d’Alcarràs – Associació Excursionista l’Aspardenya – Institut

Alcanó (Segrià)

1 Resposta

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,03 km2, 214 m alt, 249 hab (2016)

0segriaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb la de les Garrigues, al sud de Lleida. Drenat per una sèrie de barrancs que desguassen a la vall del Secà.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà: cereals, oliveres i arbres de fruita seca, complementada per la ramaderia ovina i porcina i una indústria limitada a alguns productes agrícoles. Les terres de conreu, relativament repartides, són explotades principalment pels propietaris. Àrea comercial de Lleida. La població experimentà un augment al començament del segle XX fins el 1920; des d’aleshores ha anat disminuint.

L’església parroquial de Sant Pere fou construïda el segle XVIII. El poble conserva un casal de pedra amb grans finestrals gòtics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola d’Alcanó

Albatàrrec (Segrià)

3 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 10,46 km2, 147 m alt, 2.291 hab (2016)

0segria(o Albatarri)  Situat al sud i prop de Lleida i estès per les valls fluvials quaternàries de l’esquerra del Segre.

La ramaderia estabulada, la cria d’animals de granja, l’agricultura de secà i sobretot el regadiu (pera i poma), alimentat per la sèquia de Torres i el canal d’Urgell, són les principals fonts de riquesa del municipi. Celler agrícola obra de Cèsar Martinell. Hi ha també pastures i bosc. Àrea comercial de Lleida.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és assentat a la plana al·luvial de l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Salvador, de façana barroca (segle XVIII); hi ha també un notable palau senyorial de planta i aspecte medieval, centre de la baronia d’Albatàrrec.

Dins el terme es troba el despoblat de Pedrós, on s’han trobat restes arqueològiques de l’edat del bronze.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alamús, els (Segrià)

3 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 20,53 km2, 212 m alt, 799 hab (2016)

0segriaSituat a l’est de la comarca, a la banda occidental de la plana d’Urgell. Està dividida en dos sectors, separats pel terme de Bell-lloc d’Urgell: els antics termes dels Alamús, contigus del terme municipal de Lleida, i el de Vensillo, al límit amb les Garrigues.

L’agricultura, totalment de regadiu (cereals, vinya i arbres fruiters), alimentada pel canal d’Urgell, i una important activitat ramadera, són les principals fonts de riquesa del municipi. Gairebé totes les terres són explotades per administració directa. Àrea comercial de Lleida. El 1718 quedà gairebé despoblada per les destruccions de la Guerra de Successió.

El poble, situat a un km de la carretera de Barcelona a Lleida, fou, des de la conquesta de Lleida el 1149 fins el 1705, “poble de contribució” de la ciutat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aitona (Segrià)

32 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,90 km2, 110 m alt, 2.523 hab (2016)

0segriaSituat a l’oest de la comarca, a la dreta del Segre i al límit amb la Llitera. De relleu pla, esglaonat en terrasses fluvials quaternàries.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinyes i oliveres) i de regadiu (important producció de fruita dolça, especialment préssec i pera), aquesta alimentada per la central hidroelèctrica de Seròs, pel canal d’Aragó i Catalunya i per les sèquies d’Aitona i de Remolins.

El poble conserva restes del castell d’Aitona, dalt d’un turó, testimoniat ja en època musulmana. L’església parroquial de Sant Antolí, de finals del segle XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Gebut i de Carratalà, a més d’alguns importants jaciments de l’edat del ferro, i altres d’ibèrics, romans i musulmans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques