Arxiu d'etiquetes: Segrià

Granja d’Escarp, la (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 38,51 km2, 78 m alt, 977 hab (2016)

0segria

Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la confluència del Cinca i del canal d’Aragó i Catalunya amb el Segre, al sud-oest de Lleida. El sector meridional, accidentat pels contraforts occidentals de Montmeneu, és cobert de bosc, garriga i pastures.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (oliveres i ametllers); els de regadiu, destinats a la fructicultura (présecs i peres), aprofiten l’aigua de les sèquies del Molí i del Narcís. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i oví. Existeix una cooperativa agrícola. Mines de lignit. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba prop de l’aiguabarreig del Segre i el Cinca i davant les ruïnes del monestir de Santa Maria d’Escarp, del terme de Massalcoreig; l’església parroquial és dedicada a sant Jaume.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Vila-seca.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gimenells i el Pla de la Font (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 55,84 km2, 258 m alt, 1.111 hab (2016)

0segria

Estès pels altiplans de la Sardera, al vessant oriental de la serra del Coscollar, entre les conques del Cinca i el Segre, al límit amb la Llitera i el Baix Cinca.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de regadiu (cereals i fruiters), alimentats pel canal de Vallmanya. Pel que fa a la ramaderia, hi ha granges de porcs, vedells i conills. El terme té dues cooperatives, la del Camp a Gimenells i la de Sant Josep Obrer al Pla de la Font. Algunes activitats industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida.

El municipi es va constituir el 1991 en separar-se del terme d’Alpicat el poble de Gimenells i el caseriu del Pla de la Font. El cap municipal és Gimenells, al peu de les restes de l’antic castell de Gimenells.

Dins el terme hi ha l’antiga colònia de Santa Maria de Gimenells.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Deixa un comentari

(Lleida, 1978 – )

(ETSEA)  Escola. Creada per la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada el 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada el 1976). Des de la seva creació fins a l’any 1992, formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a partir d’aquesta data, s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida.

S’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer forestal, enginyer tècnic agrícola, enginyer tècnic forestal i llicenciat en tècnica i tecnologia dels aliments. El seu campus, que s’instal·là a l’antiga granja escola de la diputació de Lleida, constitueix el campus agrari més important de Catalunya i un dels més importants de l’estat.

A banda de centres i instituts universitaris inclou el centre mixt UdL-IRTA, l’Estació Experimental de Lleida i diverses dependències del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya (Centre de Mecanització Agrària, Secció d’Avaluació de Noves Tecnologies i Servei de Protecció dels Vegetals).

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Corbins (Segrià)

17 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,01 km2, 211 m alt, 1.401 hab (2016)

0segria

Estès per la plana al·luvial que formen, en la seva confluència, la Noguera Ribagorçana i el Segre, al nord-est de Lleida.

La vida econòmica del municipi és bàsicament ramadera i agrícola, amb predomini dels conreus de regadiu (horta i arbres fruiters), alimentats amb aigües del canal de Pinyana i del barranc de Picabaix. Àrea comercial de Lleida.

El poble és damunt un turó, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha restes de l’antic castell de Corbins, d’origen islàmic, i del qual hi ha vestigis. Hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Jaume i l’edifici restaurat de l’antiga comanda hospitalera. El 1126 hi tingué lloc la batalla de Corbins i fou el centre templer de la comanda de Corbins.

Dins el terme hi ha el despoblat de les Cases de Corbins i han estat trobades restes romanes al tossal dels Moros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sol Ixent

Benavent de Segrià (Segrià)

6 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 7,43 km2, 234 m alt, 1.482 hab (2016)

0segriaSituat al nord de la comarca, a la vall del Segre, a la plana al·luvial de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida.

Els recursos econòmics del municipi són tradicionals, basats principalment en l’agricultura de regadiu, que s’alimenta del canal de Pinyana, el qual, amb aigües procedents de la Noguera, rega pràcticament tot el terme, i es dedica sobretot als arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), els cereals i l’alfals, i la ramaderia, orientada principalment a la producció de carn de bestiar porcí i boví. Àrea comercial de Lleida.

El poble fou comprat el 1388 pel bisbe i el capítol de Lleida; destaca l’església parroquial de Sant Joan, neoclàssica, acabada el 1836. El 1703 Felip V de Borbó creà el marquesat de Benavent.

Dins el terme es troba el despoblat i antic terme d’Alendir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aspa (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 10,21 km2, 256 m alt, 217 hab (2016)

0segriaSituat a la vall del riu de Set, afluent de l’esquerra del Segre, al límit amb la comarca de les Garrigues, al sud-est de Lleida.

L’agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i arbres fruiters), així com la de regadiu (hortalisses i cereals), gràcies a les aigües del Set que reguen una part molt reduïda del terme, la ramaderia i algunes hectàrees de terres dedicades al pasturatge són la base de l’economia del municipi. Àrea comercial de Lleida. La població ha minvat progressivament des de l’últim terç del segle XIX.

Al poble destaca l’església de Sant Julià, amb façana d’ornamentació barroca, d’on procedeix el retaule de l’altar major, del segle XV, que es conserva al Museu Diocesà de Lleida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Artesa de Lleida (Segrià)

8 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 23,94 km2, 202 m alt, 1.512 hab (2016)

0segriaSituat a l’esquerra del riu Segre, al sud-est de la ciutat de Lleida.

A la zona de regatge del canal d’Urgell, que fa possible l’oferta econòmica del municipi basada en l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, cereals, farratges, hortalisses i llegums), que ocupa tres quartes parts de l’àrea conreada, complementada pel secà (oliveres i cereals), la ramaderia ovina (que aprofita les pastures naturals), bovina i porcina, l’avicultura i algunes indústries (oli i conserves de fruita).

Al nucli antic del poble, anomenat la Vileta, destaquen l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (segle XVIII), la capella de Sant Ramon i la casa Gallard (segle XVIII).

Dins el terme es troba el despoblat de Vinatesa. La proximitat de la ciutat de Lleida ha convertit pràcticament el municipi en poble dormitori de la capital comarcal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alpicat (Segrià)

12 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 15,33 km2, 264 m alt, 6.233 hab (2016)

0segriaAntiga partida del terme municipal de Lleida, que s’estén, al nord-oest d’aquesta ciutat, pel pla de Lleida i l’altiplà de la Sardera, a les ribes de la Noguerola, afluent del Segre per la dreta.

L’agricultura intensiva de regadiu (fruiters), alimentada pels canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya, és, amb la de secà (cereals), la ramaderia porcina, bovina i ovina i l’aviram, la base econòmica del municipi. També hi ha algunes indústries agropecuàries. Àrea comercial de Lleida. La població ha tingut un increment extraordinari degut a la proximitat de Lleida, ciutat de la qual s’ha convertit en barri residencial.

Al poble destaca l’església parroquial (segle XVIII) de façana barroca i interior neoclàssic, amb un campanar vuitavat.

Dins el terme es troben les basses d’Alpicat. El 1991 es va segregar del terme el nou municipi de Gimenells i el Pla de la Font.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Almenar (Segrià)

11 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,59 km2, 329 m alt, 3.502 hab (2016)

0segriaSituat al nord de la comarca, a la dreta de la Noguera Ribagorçana i al límit amb la Llitera i la Noguera.

L’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia, sobretot la del bestiar porcí i oví, a més de l’avicultura i la cria d’animals de granja, en especial els conills. L’agricultura, bàsicament de regadiu, alimentada pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, i la indústria agropecuària, fan de complement.

El poble conserva importants restes arqueològiques. L’església de Santa Maria (del segle XIV, reformada el XVIII) i la Casa de la Vila, ofereixen façanes neoclàssiques.

Durant la Guerra dels Segadors, l’exèrcit catalano-francès va vèncer les tropes castellanes, i el 1710, durant la Guerra de Successió, hi va ser lliurada la històrica batalla d’Almenar.

El municipi comprèn l’antic terme de Santa Maria d’Almenar i el caseriu de la Bassa Nova.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Almatret (Segrià)

3 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 56,83 km2, 462 m alt, 327 hab (2016)

0segriaSituat al sud de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, que esdevé un estany d’aigües tranquil·les a causa de l’embassament de Riba-roja, i al límit amb la Ribera d’Ebre i l’Aragó, en un territori muntanyós, al sud de Lleida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, totalment de secà (cereals, oliveres, ametllers, vinya i arbres fruiters), complementada per la ramaderia ovina i cabruna i la indústria, concentrada en la producció i elaboració d’oli d’oliva. Mines de lignit, en explotació des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Miquel. Els tossals d’Almatret és un gran bosc de ribera inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques