(Capçanes, Priorat, segle XVII – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan Barceló i Anguera.
Era carboner d’ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s’uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot i Font al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità.
Participà a la guerra de Successió. Morí en combat.
(Barcelona, segle XVIII)
Metge remarcable. Fill de J. F. Bahí i Fontseca. Fou soci actiu de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà escrits notables referents a conreus agrícoles.
Morí per contaminació d’un cadàver que era objecte de les seves investigacions mèdiques.
(Vacarisses, Vallès Occidental, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Teòleg. Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona, ocupà una càtedra de filosofia a la universitat.
És autor del llibre Sermones para las ferias sextas de quaresma (1713), i de l’opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V (1702).
(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Noble. Com a membre del Braç Militar participà a la històrica Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 juny al 6 juliol 1713, on es decidí la resistència contra les forces borbòniques.
Es posà al front d’una companyia de la Coronela i actuà a la defensa de Barcelona guarnint les muralles o bé en algunes missions exteriors, com la defensa de la bateria de la Creu de Sant Francesc.
L’11 de setembre de 1714 en produir-se l’assalt final, era amb la seva companyia al baluard de Jonqueres i participà en la lluita entre aquell i el de Sant Pere. Poc després fou encara un dels oficials destacats als ferotges combats del Portal Nou, a partir del contraatac que dirigí, fins a ser ferit, el Conseller en Cap Rafael Casanova.
Asprer fou dels pocs oficials que sortiren indemnes d’aquelles proves. Després de la capitulació s’exilià. Els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Per l’agost de 1713 entrà de capità al nou regiment de cavalleria de Sant Jaume, format aleshores a Barcelona, ja durant el setge de les forces borbòniques.
Sortí de la capital per a la lluita comarcal, fou un dels millors auxiliars d’Antoni Desvalls i de Vergós. El 10 d’abril de 1714, des de Sant Llorenç Savall, el marquès l’envià al Penedès per reclutar voluntaris i preparar un nou alçament en país ocupat. Armiges havia reunit el primer de maig 600 homes. A la segona quinzena d’aquest mes dirigí la rebel·lió.
Aconseguí ocupar Vilafranca i Vilanova i assetjà la guarnició filipista de Sitges. Atacat a Vilafranca per una gran columna enemiga, es replegà en bon ordre pel camí del Pla del Penedès i féu caure els seus perseguidors en una emboscada parada per Desvalls, que venia per aquell camí.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida.
El 1706 formà part del contingent lleidatà que es replegà al pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l’ofensiva borbònica. Li fou encomanada l’agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d’Aragó.
El 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d’Areny. Carles d’Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte d’Areny de Vilanova. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri.
El 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà.
(Catalunya, segle XVII – Moià ?, Moianès, segle XVIII)
Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V de Borbó. Abraçà la causa de Carles d’Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706.
Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d’Areny. El 1707 rebé el títol de comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.
(Barcelona, segle XVIII)
Economista. Fou secretari del rei Carles III de Borbó.
Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.
